El monarca del mar

Com recorda l’escriptor gironí Miquel Fañanàs, la idea de Les drassanes del rei va sorgir d’una conversa amb l’editora de Columna, Glòria Gasch: “Tothom fa novel·les històriques sobre la construcció d’edificis religiosos, però aquí mateix a Barcelona tenim un bon exemple del gòtic civil: les antigues drassanes reials. I, efectivament, hi havia una història al darrere de les drassanes per explicar-la.” En realitat, com ja suggereix la tipografia de la portada, en què la paraula rei té un cos de lletra força més gran que drassanes, l’última novel·la de Fañanàs no parla tant de la construcció de les drassanes barcelonines –on actualment hi ha el Museu Marítim– com de la vida del rei Pere el Gran (València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 1285), fill de Jaume I, el Conqueridor. “De fet, la idea de crear una gran estructura, sòlida i potent, per construir i reparar vaixells, va ser de Jaume I, però va ser el seu fill Pere el que la va recuperar amb molta força, com un projecte fonamental, ja que veia que, situada entre els castellans i els francesos, Catalunya només podia expandir-se cap al mar. En aquest sentit, jo veig Pere el Gran com un emprenedor: no vol superar el pare, però sí que vol ser alguna cosa més que el fill de Jaume I”, explica Fañanàs, que en realitat utilitza el procés de construcció de les drassanes –que Pere el Gran no va arribar a veure acabades ni cobertes, ja que es van enllestir en temps del seu besnet, Pere el Cerimoniós– com a “teló de fons” de la peripècia vital del monarca.

Autor de 25 llibres en gairebé quatre dècades de trajectòria literària –durant molts anys, fins que es va jubilar, una activitat a la qual pràcticament dedicava només els estius–, des que va debutar amb Susqueda i altres narracions (1983), aquest periodista i escriptor, nascut a Girona el 1948, va obrir una nova etapa amb el premi Nèstor Luján de novel·la històrica, que va rebre per La bruixa de pedra (2012). A partir d’aquí, ha continuat treballant en aquesta línia, amb El gran inquisidor (2015) i Bonastruc, el jueu (2017), dues novel·les que tenen com a escenari la Girona medieval, abans de recuperar en una nova versió Susqueda (2018), sobre un hipotètic esfondrament d’aquest pantà.

Com en totes les seves novel·les històriques, Fañanàs també ha dut a terme en aquest cas “un treball previ de recerca important”. “Des d’una base sòlida construïda a partir dels fets històrics documentats, jo vaig omplint buits i imagino moltes de les coses que els historiadors no expliquen i que podrien haver passat, de manera que el lector pugui dir: «Podria haver estat així? Sí».” Així ho ha fet, per exemple, quan introdueix en la novel·la l’episodi de les mosques de Sant Narcís (“No podria fer una novel·la sense parlar en algun moment de Girona”), cèlebre llegenda que neix durant el setge francès a Girona el 1285, el mateix any que va morir Pere el Gran. Fañanàs hi exposa la seva pròpia hipòtesi sobre l’origen d’aquesta llegenda, com un cas pioner de guerra biològica. Així mateix, reconeix que s’ha inventat “tota una història al voltant de l’enigmàtica mort de l’infant Alfons”, germà gran de Pere, que a partir d’aquesta tragèdia va rebre del seu pare els regnes d’Aragó i de València.

A més, Fañanàs també connecta Les drassanes del rei amb Bonastruc, el jueu, ja que aquest cèlebre rabí i savi gironí va ser contemporani de Pere el Gran i apareix també en aquesta última novel·la, amb motiu de la famosa disputa de Barcelona: el debat entre cristians i jueus que va tenir lloc el 1263.

Les drassanes del rei es presentarà el 4 de març a Les Bernardes de Salt, en una conversa amb el periodista Jordi Grau; el 20 de març, a la Casa de Cultura de Girona, amb Joaquim Nadal; el 26 de març, a l’Alfolí de la Sal de l’Escala, amb Rafel Bruguera; el 8 d’abril, al Museu Marítim de Barcelona, amb la seva directora, Elvira Mata, i Ramon Alberch, i també en unes jornades que tindran lloc a Vilafranca al novembre en memòria de Pere el Gran.