Barbàrie a la colònia
Fa sis anys que Txalo Toloza va voler fer una peça que parlés de la seva àvia i de com l’ambició capitalista va arraconar un poblat del desert d’Atacama: Extraños mares arden. Sense voler-ho, era l’inici d’una trilogia Pacífico que ara es presentarà al Lliure de Gràcia. El duet Laida Azkona i Txalo Toloza han depurat el treball intuïtiu i els presenten en dies successius: Tierras del Sud (dimecres i dijous); Teatro Amazonas (dissabte i diumenge) i Extraños... (25 i 26 de febrer) al Lliure de Gràcia. En cada peça fan un repàs de les barbàries que ha provocat el primer món a països sud-americans, després de la colonització. Les peces, que narren en un cert to contemplatiu com diverses marques de l’art (com ara la família Guggenheim i la Benetton) han pogut convertir-se en mecenes de l’art després d’haver arrasat els espais naturals, construeixen un paisatge canviant alhora que localitzen els diversos episodis de cada treball.
Són obres de molt llarg recorregut. Comença amb un treball de recerca sobre un país que implica des de llegir tesis doctorals a llibres de poemes. Més tard dediquen un mes i mig a passejar pel país i a contrastar la idea preconcebuda amb els testimonis que van trobant durant el viatge. El més complicat, admeten els dos creadors, és haver de renunciar a històries per donar forma d’espectacle. Graven petits documents amb el mòbil però eviten de fer-ne cap documental cinematogràfic (Toloza ha estat un atista que ha ideat projeccions audiovisuals per molts artistes de l’escena performàtica europea). Tot i així, ells entenen el muntatge amb llenguatge audiovisual, com una cadena de seqüències i que van aportant plànols.
Azkona & Toloza admeten que fan teatre polític. Carreguen contra el capitalisme però demostrant que les bases que avui s’han estilitzat ja funcionaven al segle XIX. En cada obra hi ha petits vídeos que il·lustren amb una caricatura la perversitat del sistema. Ajuda a entendre aquells conceptes que tothom creu que entén però que, en realitat, es queden en un espai ambigu del coneixement.
