Cultura

Crítica visionària

Chuck Palahniuk es va ‘avançar’ a l’assalt al Capitoli a la novel·la ‘El Día del Ajuste’, una distopia política

“Mostro una fantasia en què s’aboleix el govern i es comença de zero”

Chuck Palahniuk (Pasco, Washington, 1962) és periodista freelance però s’ha dedicat sobretot a escriure novel·les amb un fons crític, amb humor satíric i mordaç, amb violència i sexe explícits i un estil narratiu transgressor, nihilista que incomoda. O l’adores o l’odies, no hi ha terme mitjà.

Va debutar el 1996 amb la que encara és la seva obra més famosa, El Club de la Lluita, tot i que n’ha publicat una vintena més, a banda de narrativa breu i assajos. Ara ens arriba El Día del Ajuste (Random House), amb traducció al castellà de Javier Calvo, com és habitual.

L’editor Albert Puigdueta va comentar que “la pandèmia ha endarrerit un any la publicació” i que han editat tota l’obra de Palahniuk, “però feia cinc anys” que no treien “una novetat seva”. Per tot plegat, se’l veia content.

“És una novel·lota, molt contundent, amb un rerefons polític i de crítica de molts aspectes del sistema, comparable a El Club de la Lluita. És una sàtira amb un humor molt negre i molta sang, per fer denúncia de temes sobre feixisme, racisme, masclisme, homofòbia...”, hi va afegir Puigdueta.

L’obra comença amb un Llibre Blau –que recorda altres llibres que han mogut masses, com el Llibre Roig de Mao, el Mein Kampf de Hitler i el Manifest Comunista– que va passant de mà en mà de manera clandestina. Alhora es va creant un exèrcit format per gent de classe mitjana dels Estats Units, descontents i amb l’objectiu de derrocar el sistema i instaurar un nou ordre.

El primer pas serà fer una purga de l’elit formada per certs periodistes, polítics i acadèmics, que serà el El Día del Ajuste del títol.

Després d’una guerra civil, als EUA s’instauren tres països: Negrotopia, el d’afroamericans, molt desenvolupat tecnològicament; Gaysia, el del col·lectiu LGTBI, on és prohibit de mantenir cap mena de relació heterosexual; i Caucasia, el supremacista blanc, amb un sistema feudal governat per cacics on les dones es limiten a un paper de procreació i servilisme.

Chuck Palahniuk, amb un parlar ponderat i una veu greu, que regava constantment amb l’aigua d’una ampolleta de plàstic, va explicar que “una de les intencions era tocar a fons tota mena de temes polítics dels Estat Units”.

“Les discussions dins del govern em recorden les discussions dels meus pares. Es barallaven tant que ni els meus germans ni jo recordem la infantesa com una etapa agradable. Com els polítics, que es barallen i discuteixen els uns amb els altres i després esperen que la població sigui obedient i es porti bé i sigui educada”, va afirmar.

“Per tot plegat vaig voler mostrar una fantasia en què s’aboleix el govern i es comença de zero; crear un estat balcanitzat, integrat per petits Estats que sembla ser que és el que molta gent vol, tant de dretes com d’esquerres.”

“Un cop vaig poder crear aquesta fantasia de la manera tan realista i física i amb tanta violència com vaig poder, va ser el moment de mostrar quins errors i defectes hi hauria quan cadascú visqués en el país dels seus somnis, i com s’ensorraria tot de maneres i per motius diferents”, va concretar.

Es va basar en teories, entre d’altres, del pensador alemany Gunnar Heinsohn, “que afirmava que tots els canvis importants en la història, tots els punts d’inflexió, surten d’un excés d’homes formats però insatisfets”.

D’alguna manera, l’assalt al Capitoli del 6 de gener passat va ser vaticinat el 2018 per Palahniuk, que es quan va aparèixer aquesta novel·la als EUA. “Quan a la televisió transmetien l’assalt, i jo no en tenia ni idea, em van trucar els editors per dir-me que estaven emetent la meva novel·la”, va comentar amb un somriure generós .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.