Música

Pecadors orgullosos

Joan Isaac dedica un llibre-CD als ‘7 pecats capitals’, que presentarà en directe demà al Barnasants i dissabte al Festival de Poesia de Girona, amb Carme Sansa

Les cançons de Joan Isaac interactuen amb poemes de diferents autors sobre els pecats
El llibre-CD, il·lustrat per Daniel Sesé, ha estat publicat per l’editorial Llibres del Segle

Està clar que, si Joan Isaac conrea algun pecat capital, segur que no és la peresa. “Entre el març i l’abril del 2020, quan tots estàvem tancats a casa fent penitència i expiant tots els pecats de la raça humana, per a mi va ser un període molt creatiu: vaig escriure les cançons d’aquest disc i trenta-cinc poemes que Llibres del Segle també té previst publicar en un volum abans de final d’any”, explica el cantautor. Aquelles set cançons, una per pecat, s’han inclòs en un llibre-CD d’acurada presentació titulat 7 pecats capitals, amb il·lustracions de Daniel Sesé –ja havien treballat junts al llibre-CD Planetari, un conte per a totes les edats–, que es presenta en directe aquesta setmana: demà, divendres, a l’auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat, dins del festival Barnasants (20 h, 15 euros), i dissabte a l’auditori Viader de la Casa de Cultura, en el marc del 25è Festival de Poesia de Girona, Ara Poesia (19 h), amb les localitats ja exhaurides, però amb la possibilitat de seguir l’espectacle en directe a través del canal de YouTube de la Casa de Cultura de Girona.

Més que un concert, és un espectacle que combina música i poesia, per al qual Joan Isaac ha seleccionat set poemes, “autèntiques meravelles”, d’altres autors –Luis Eduardo Aute, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Montserrat Abelló, Maria Mercè Marçal, Ángel González, Vicent Andrés Estellés i Pere Quart– que interaccionen amb les seves set cançons i amb els pecats respectius. De fet, en el llibre hi conviuen els poemes amb les lletres de les cançons. En l’espectacle, l’actriu Carme Sansa recita els poemes i Joan Isaac interpreta les cançons, tot plegat introduït per un monòleg escrit pel poeta Roger Costa-Pau, un dels editors de Llibres del Segle. Els acompanyen a l’escenari el pianista Antoni Olaf-Sabater, que va gravar el disc amb Joan Isaac, i en el concert de demà, també la contrabaixista Queralt Camps.

I per què tornar ara als mil·lenaris pecats capitals de la nostra tradició judeocristiana? “Per una espècie de rebel·lia interna, d’acció/reacció davant la penitència a la qual estàvem sotmesos. He volgut capgirar els pecats i convertir-los en virtuts, reivindicant-los en aquestes cançons com un factor humà important, excepte en un cas, la ira, a la qual dedico La dona que té por, sobre el maltractament a les dones.” Joan Isaac remarca que fins i tot l’avarícia es pot interpretar en positiu, “si ets avar de tindre molts amics o d’amor”. I la luxúria, no cal dir-ho, “està molt bé, tu” [riu].

“El problema és quan els pecats s’utilitzen per reprimir. En el fons, tot és mentida: els pecats capitals no surten enlloc de la Bíblia. És una invenció de l’home, com sempre per fotre l’home. Se’ls inventen entre el segle IV i el VI, per mostrar una certa superioritat moral, i evidentment l’Església sempre hi ha jugat molt fort”, explica Joan Isaac, que en aquest tema hi contraposa “una visió una mica àcrata de la vida”, també més lúdica, sensorial i sense cap sentiment de culpa. “Envejo els joves amors dels bancs als jardins, els petons insubmisos dels adolescents”; “m’estimo la peresa de les nits xafogoses, dels cossos rendits després de l’amor”; “jo vull la supèrbia del mar embravit, de la tramuntana que xiula la nit”, canta en diferents temes sobre pecats que, vistos així, són més aviat anhels legítims i lloables, més encara en la situació de confinament en què van néixer les cançons: “Va ser un moment molt bèstia que ens va servir a tots per interioritzar moltes coses i reflexionar més sobre la vida i sobre les relacions humanes.”

Joan Isaac ha gravat les set cançons acompanyat només al piano per Olaf-Sabater, també autor dels arranjaments. Veu i piano, no cal res més. “Cada vegada tendeixo més a buscar l’essència de les coses, perquè penso que les cançons són bones o poden ser bones quan s’aguanten només amb una guitarra o un piano, i no cal res més per transmetre l’emoció, que per a mi és l’objectiu principal.” En aquest sentit, ha trobat una còmplice immillorable en Carme Sansa, “una extraordinària recitadora i actriu, amb una força increïble”. Junts tenen previst portar aquests 7 pecats capitals arreu dels Països Catalans. A l’abril visitaran Bellreguard i Manacor.

Curiosament, el tema d’aquest espectacle no és nou per a Carme Sansa, que en el Grec del 1986 va dirigir Els set pecats capitals dels petits burgesos, de Kurt Weill i Bertolt Brecht, a l’antiga Casa de la Caritat, amb una vintena d’actrius –ella mateixa i Avelina Argüelles–, ballarins, músics i cantants. Sense tenir en compte aquest precedent, Joan Isaac va contactar amb ella a través de Pere Camps, director del Barnasants. “Em va fer molta il·lusió la proposta pel tema i la manera d’enfocar-lo, i també perquè Joan Isaac ha fet unes cançons esplèndides”, diu Sansa, que té un llarg historial de recitals de poesia i cançó –“però generalment soc jo la que canta”–. Tot i que oficialment està jubilada, Carme Sansa no para: fa pocs dies va participar, a la Sala Beckett, en una lectura dramatitzada de Saturnal de Lluïsa Cunillé, i el 8 de març comença al TNC els assajos de L’Emperadriu del Paral·lel, també escrita per Cunillé i dirigida per Xavier Albertí en el seu comiat del Nacional, que s’estrenarà el 6 de maig. A més, Carme Sansa continua voltant per tot Catalunya amb el monòleg Isabel Cinc Hores, d’Antoni Strubell, on es posa en la pell d’Isabel Vila, la primera sindicalista catalana, un personatge “fascinant i poc conegut” del qual aquest any es commemora el 125è aniversari de la seva mort. Diumenge el representarà a Sant Feliu de Guíxols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda