Mor ‘l’actor’ de La Fura

Feia una dècada que Jürgen Müller (nascut a Weiterdingen el 1955) continuava actiu carregant una motxilla per corregir la seva falta d’oxigen. L’actor alemany de La Fura dels Baus (tot el grup li reconeix el seu valor d’intèrpret per sobre dels altres) va morir divendres a la tarda als 65 anys, fruit d’una malaltia genètica. Aquesta tarda s’obrirà la sala de vetlles al Tanatori de les Corts (Barcelona), tot i que està limitada l’assistència a causa del risc de contagi de la Covid-19.

Per a Carles Padrissa, un dels fundadors de La Fura el 1979 junt amb Müller, ell era un fidel seguidor del teatre de la crueltat d’Antonin Artaud. Sovint, li assignaven el paper de l’agressor, “li sortia de dins”. Però també havia investigat en la dansa butoh i, de manera tangencial, el teatre dansa de Pina Bausch. De tots els fundadors i directors de La Fura, era el que defensava més el llenguatge furero, una manera de relacionar-se amb el públic i amb els intèrprets, buscant la vulnerabilitat i la imprevisibilitat (en unes escenes ja pautades). Si va intervenir a Imperium, també va ser un dels cocreadors de M.U.R.S., amb què La Fura va obrir el Grec el 2014.

Va ser l’últim membre a integrar-se a La Fura dels Baus, va recordar ahir Padrissa a aquest diari. Era company de l’Institut del Teatre d’Àlex Ollé i Pep Gatell. Müller, que tenia nocions de pastisser, s’havia desplaçat a Barcelona per estudiar mim i dansa contemporània, a l’Institut del Teatre renovat arran de l’entrada a la direcció d’Hermann Bonnín (1935-2020). L’anècdota, l’aprofitaria Ken Loach per al seu guió de la icònica pel·lícula Terra i llibertat, en què Müller era un del grup de les Brigades Internacionals que havia arribat a Barcelona per lluitar contra el feixisme.

Müller vivia a les Planes (entre Barcelona i el terme municipal de Sant Cugat del Vallès) i, segons va recordar ahir Padrissa, era el que tothom preferia com a conductor. En la primera època de La Fura dels Baus, el grup era convidat sovint a fer actuacions per tot Catalunya, rarament actuaven a prop de Barcelona i ells es movien en furgoneta: “Ens contractaven com a grup d’animació i nosaltres ens dèiem que érem el grup de reanimació”, pel seu llenguatge de recció i de confrontació amb el públic.