Xiulets i erupcions
El cineasta romanès Corneliu Porumboiu va ser seleccionat a Canes amb el policíac ‘La Gomera’
El silbo gomero és un llenguatge ancestral de xiulets que feien servir els habitants de La Gomera. En aquest film noir del cineasta romanès Corneliu Porumboiu, els personatges l’utilitzen en una trama que gira al voltant del narcotràfic. Com els volcans de l’illa canària, on s’ha rodat part de la pel·lícula, els personatges semblen pacífics i inofensius, però esclaten de cop i volta amb gran violència, com una erupció volcànica.
La Gomera , de Corneliu Porumboiu, va ser una de les pel·lícules distingides amb l’etiqueta de Cannes 2021, o sigui, que hauria estat seleccionada si no s’hagués suspès pel coronavirus. El cineasta ens explica, en una entrevista telemàtica, que va descobrir el silbo gomero ja fa temps: “Vaig veure un documental, deu fer dotze anys, sobre La Gomera en què vaig sentir parlar per primera vegada del silbo. Temps després vaig començar a treballar en aquest projecte i vaig voler fer un film noir diferent, amb personatges que amaguessin la seva manera de ser, cadascú amb la seva pròpia agenda i objectiu. Vaig voler utilitzar aquest tipus de llenguatge per amagar-se de la policia, i em va semblar que podia ocupar un lloc essencial dins aquest tipus d’història.”
Cristi, el protagonista (l’actor Vlad Ivanov), és policia i alhora fa de delator per a la màfia. De Romania viatja a l’illa de La Gomera per aprendre el silbo gomero, utilitzar-lo per burlar la vigilància policial i poder recuperar un botí de 30 milions d’euros.
Personatge recuperat
Cristi ja apareixia en un altre film del director: “Parteix d’un altre personatge que havia tingut en una pel·lícula anterior, em plantejava com seria deu anys després. Abans era tot el contrari: creia en les paraules, en la llei, tenia certa ideologia, i vaig pensar com seria d’interessant descobrir-lo deu anys després, quan sembla que ja no creu en res, o està perdut en un altre tipus de conviccions.”
La pel·lícula té esclats de violència intensos. “L’essència de la història és gent que s’amaga, es disfressa, no és el que sembla –explica–. Són totalment diferents al que semblen. Aquesta explosivitat, com si fossin volcans, està a la mateixa base dels personatges.” La Gomera també té una doble cara, no és el que sembla d’entrada: “Primer sembla un paradís i després anem veient que pot ser un lloc perillós, sobretot connectat amb aquest llenguatge codificat del Silbo.”El director mallorquí Agustí Villaronga interpreta el cap de la banda de narcotraficants que vol recuperar el botí. “Coneixia les pel·lícules d’Agustí Villaronga –diu el director–, i en fer el càsting espanyol, volia algú que fes de cap de la màfia, però amb un tall una mica aristocràtic. El vaig convidar al càsting i va acabar fent la pel·lícula.”
