L’Everest més inclusiu

“Vaig plorar un munt de dies donant gràcies per haver estat allà explicant aquesta història.” Álvaro Sanz, fotògraf, realitzador i aventurer, ha estat des de l’Antàrtida fins a Alaska en tota mena de viatges, però mai havia tingut una experiència com la que relata al documental La cumbre es el camino , que estrena aquest vespre als cinemes Girona de Barcelona, de moment en una única sessió (19.30 h).

Álvaro Sanz preparava un altre projecte, l’ascensió a l’Everest a l’hivern i sense oxigen del reconegut alpinista basc Álex Txikon. “Va conèixer aquests nois en una xerrada i els va dir que podien anar amb ell fins al camp base de l’Everest. La marca Olympus em va proposar cobrir l’expedició de Txikon per provar una nova càmera, i en una reunió un mes abans va sortir a la conversa que al camp base se separaria d’uns nois amb discapacitat”, explica Sanz. Li van explicar la història i de seguida ho va tenir clar: “Vaig dir que volia fer-ne un documental, vaig pensar que la història de veritat era aquí.”

La cumbre es el camino explica l’aventura de superació de Juan Alejandro Martínez, Jesús Bermúdez i José Urbano Aparicio, tres nois amb discapacitat intel·lectual de 20 anys d’edat que lluiten per complir un somni: viatjar des de la seva ciutat, Albacete, fins al Nepal per caminar des de la ciutat de Lukla fins als peus de la muntanya Ama Dablam, al costat de l’Everest. La travessa va durar 12 dies, en què van recórrer 100 quilòmetres amb temperatures de fins a 20 graus sota zero, superant els 5.500 metres d’altura.

Álvaro Sanz remarca les dificultats del repte: “Cap dels tres fa esport de manera habitual. Un d’ells, a més de la discapacitat intel·lectual, té una certa discapacitat física. Pensava que no arribaríem enlloc, però vam aconseguir l’objectiu que ens vam marcar. El que em va sorprendre més és la sensació d’equip amb què van arribar allà.”

L’expedició era heterogènia: “Diguem que hi havia dos grups. Per una banda, esportistes que anaven a fer l’Everest i, per l’altra, el grup de monitors i tres nois amb discapacitat de l’associació Amiab.”Va ser una experiència enriquidora per a tots: “Per als mateixos nois era nou estar en aquell entorn i per als alpinistes era una novetat anar amb gent com ells. Això va crear una sensació de grup, de cohesió. Aquests alpinistes estan acostumats a pensar estratègies a partir dels vuit mil metres, i aquí es van haver de fer estratègies a partir dels tres mil, fórmules per intentar arribar tots a cada refugi.”L’aventura ha canviat Álvaro Sanz: “Laura, una de les monitores i l’única noia del grup, deia que qualsevol cosa que ens plantegem ho podem aconseguir. Jo, la veritat, sempre he estat molt de pensar que no és així, que això és utòpic. Però he de dir que aquesta història m’ha fet canviar d’idea. La força i l’actitud que he vist aquí m’han superat, i he acabat pensant que si et planteges fites que no siguin impossibles ho pots aconseguir, sobretot amb aquests col·lectius de discapacitats.” El cuiner de l’expedició resumeix, en una frase recollida al documental, el sentiment dels membres de l’expedició sobre els tres nois: “Ens han aportat més a nosaltres que nosaltres a ells.”Álvaro Sanz és CEO d’Eldorado Agency, “una agència creativa que crea continguts per a marques, institucions o associacions”. “Fem documentals i projectes fotogràfics que tinguin a veure amb la natura, el medi ambient o amb idees com la d’aquest documental.”