De l’amor i la ràbia

El periodista i narrador Xavier Bosch (Barcelona, 1967) va debutar el 1992 amb els contes de Jo, el simolses. Des d’aleshores ha publicat un recull de relats, una obra de teatre i, amb cada cop més èxit de vendes després d’haver guanyat premis com el Sant Jordi amb Se sabrà tot i el Llull amb Algú com tu, ara presenta la vuitena novel·la, La dona de la seva vida (Columna en català i Destino en castellà).

Per l’editora Glòria Gasch, Bosch “arriba a la maduresa literària amb el llibre més equilibrat dels que ha publicat”. D’una banda, per la seva “mirada de la intimitat, magistral en descriure la química de l’amor, les relacions i les ruptures” i, també, perquè torna a aplicar “la formació periodística amb què afronta un tema colpidor, el tràfic de nadons”.

Se n’ha fet un tiratge, per començar, de 30.000 exemplars en català i 5.000 en castellà i “com sempre amb ell, tindrà una campanya de promoció de màxims”, hi va afegir.

“Aquesta obra surt de l’amor i de la ràbia”, va sintetitzar Xavier Bosch, que la va escriure entre desembre del 2019 i desembre del 2020. “Després de tres novel·les en què, respectivament, he parlat de l’amor passional, l’amor entre amics i l’amor en parelles de llarga durada, ara volia escriure sobre l’amor fraternal”, va comentar.

Pel que fa a la ràbia, és la que li provoca el tema dels nadons robats, “no només durant el franquisme, també en democràcia i en estaments públics, fins al 1999, en què va deixar d’haver-hi parts anònims i es va obligar a fer constar la mare biològica”.

Aquest tema punyent, en què al llarg de gairebé 50 anys es calcula que hi va haver un mínim de 300.000 casos, ha estat tractat els darrers mesos en, com a mínim, tres obres més: No sabràs el teu nom (Bromera), de Vicent Usó; Dones sense nom (Crims.cat / Alrevés), de Silvestre Vilaplana, i Només vull ser jo mateix (Animallibres), de Rodolfo del Hoyo. “Tothom mira cap a una altra banda, quan es toca aquest tema, i allà on la justícia fa aigües ha d’actuar el periodisme”, va declarar Bosch.

“El 2012, quan era director del programa Àgora, de TV3, vaig dedicar-ne un als nens robats, amb diferents testimonis. Són segrestats a perpetuïtat! I el pitjor és que som en una cultura de silencis inexplicables, si tenim en compte les moltíssimes persones implicades al llarg dels anys. L’omertà sobre aquest tema és absoluta. És el cop que, després d’un programa, vaig arribar a casa més tocat, anímicament. Des d’aleshores que em rondava el tema pel cap i el volia escriure.”

Es nota que Xavier Bosch s’ha documentat molt i que s’ho passa bé escrivint. “Construir una família és molt divertit; de fet, La dona de la seva vida és un Se sabrà tot de la família”, va comentar.

L’obra comença amb la reunió familiar en l’enterrament de Maria Vilalta, esposa de Saül Estrada i mare del Joel (periodista que enllestix un documental sobre nadons robats), Raimon (científic que viu a Copenhague) i Victòria (que es pediatra a Estrasburg). És una família barcelonina benestant i tradicional, però amb un secret que la pot destruir.

“De les meves novel·les, és la que té més trama, més acció, però, a més, també conté molta reflexió”, va opinar Bosch, que descarta que tingui continuïtat. “Tot i que mai se sap, perquè el protagonista de Se sabrà tot, el periodista Dani Santana, ho havia de ser només un cop i va protagonitzar una trilogia”, va admetre.

Santana treu el nas en l’obra, plena de picades d’ullet, segons va confessar Bosch, un culer passional que mai escriurà una novel·la “sobre el Barça, per respecte, perquè és impossible explicar les emocions que provoca el futbol”, i això que ell és un expert a narrar emocions.