Llibres

Decisions coloristes

Brit Bennett està triomfant amb ‘La meitat evanescent’, una obra de fons racial sobre la identitat i la intolerància

“En l’origen hi ha part de la meva història familiar, de les històries que m’explicava la meva mare”

L’esquerda social que provoca el racisme a tot el món s’ha fet més fonda als Estats Units durant el mandat de Trump. Aquest ambient de crispació, sumat al fet que Barack Obama la recomanés i, naturalment, a la qualitat de l’obra, han convertit en un fenomen la segona novel·la de Brit Bennett (Califòrnia, 1990), La meitat evanescent, publicada en català a Periscopi (traduïda per Marc Rubió) i en castellà a Literatura Random House (traduïda per Carlos Milla).

“No m’esperava aquesta gran rebuda, i encara menys a tot el món, perquè el nucli de la història és bastant nord-americà. En l’origen hi ha part de la meva història familiar, de les històries que m’explicava la meva mare”, assegura l’autora, que ja ha venut un milió d’exemplars, acompanyats d’elogis al més alt nivell.

La Stella i la Desiree, dues bessones idèntiques, decideixen fugir de Mallard, una comunitat negra de Louisiana que, generació rere generació i mitjançant matrimonis mixtos, intenta fer cada vegada més clar el color de la seva pell. Al cap d’uns anys, una d’elles viu a Califòrnia fent-se passar per blanca, mentre que l’altra ha tornat a Mallard amb la seva filla, de pell ben fosca. Tot i la distància i les mentides que les separen, les seves vides i les de les seves filles es tornaran a encreuar. Aquest és el plantejament dramàtic d’una obra que explora el pes dels orígens i de la família, la identitat i la presa de decisions vitals.

Una de les fonts d’inspiració de Bennet va ser el film Imitació de la vida, dirigida per Douglas Sirk el 1959 i remake del film dirigit per John M. Stahl el 1934. “Algunes pel·lícules i algunes novel·les ja parlen de fingir ser d’una altra raça, és gairebé una ideologia, molt nord-americana, i hi podríem afegir la complexitat de la identitat, la sexual, la de gènere, la de classe social...” Literàriament, el seu gran referent és Toni Morrison, amb qui Bennett ha estat comparada. “És la millor escriptora nord-americana de tots els temps.”

L’obra està ambientada entre el 1968 i el 1986 “una època en què hi va haver canvis social radicals, en què es va lluitar pels drets civils”. El poble on passa una part de la trama, Mallard, és un espai mític. “Ma mare m’explicava històries del poble però ella mai hi va estar i jo l’he buscat en mapes i no l’he trobat, sí localitats similars... Per això me’l vaig inventar, que és molt més interessant.”

És una obra amb molts personatges i moltes trames. Hi ha homes, que moren joves o tenen papers gairebé secundaris, perquè, com la vida de l’autora, està basada en les relacions femenines: una àvia, una mare, dues bessones, cadascuna amb una filla, una de les quals, Jude, manté una relació amb un transsexual, Reese. “Aquesta parella és la que més agrada als lectors, perquè les relacions de parella sanes, com la d’ells, no són habituals en la literatura actual”, opina.

Brit Bennett, de rialla generosa i tarannà informal, no treballa amb guió previ, a l’inici del procés. “Començo amb el que m’interessa i vaig estirant el fil; quan ja agafa forma i haig de prendre decisions sí que faig fitxes i alguns esquemes per ajudar-me.”

Com passa avui dia amb la majoria d’èxits literaris, La meitat evanescent serà una sèrie de televisió que tot just està en la fase de preliminars. Bennett en serà productora executiva.“No faré el guió, però hi estaré a sobre”, avisa.

La tercera novel·la, que el confinament li ha permès treballar en comptes de viatjar pel món fent promoció, com li hauria agradat, és “sobre cantants, sobre el glamur de la música”. L’esperarem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda