Emprenyat com mai

“Ara estic més emprenyat que fa 30 anys enrere, per la vida en general”, diu Marc Corso per justificar la mala llet que destil·len les cançons de The enemy inside, el segon àlbum de Slavedown , el seu grup actual. Quan parla de 30 anys, no és una xifra gratuïta, dita a l’atzar: de fet, Corso fa més de tres dècades que està involucrat en la música, com una de les veus més emblemàtiques del rock dur a Catalunya, primer amb Sangtraït –abans que el grup publiqués el seu primer disc, en què hi ha composicions seves–, després amb Àspid i Rockzilla. Slavedown es va fundar el 2014, però el quartet actual data del 2016 i es completa amb el baixista Sue Gere, el guitarrista Andreu Runo i el bateria Big Villano. El 2018, Slavedown va debutar amb un potent disc titulat amb el nom del grup i publicat pel segell madrileny The Fish Factory.

Ara, The enemy inside apareix amb el segell de La Familia Revolución , un segell independent, fundat l’any passat, que aposta decididament pel disc de vinil. De moment, The enemy inside, amb portada de Fosk , està disponible físicament, en tres versions: vinil negre, vinil negre acompanyat del CD, i un tiratge limitat en vinil blanc. A partir del 23 d’abril, l’àlbum també estarà disponible a les plataformes digitals, on ja es poden escoltar dos singles: Come and see the monster rise i Not to fall back again. El primer tema, Come and see the monster inside, s’ha publicat també en un single de vinil d’edició limitada (300 còpies) amb una versió de Not to touch the Earth, de The Doors, a la cara B, només disponible en aquest format. “The Doors és el meu grup favorit, i aquesta és una cançó molt fosca i no és de les més típiques del grup”, explica Marc Corso.

“Aquest és un disc molt potent, més bèstia que l’anterior, però no per una qüestió de velocitat, sinó per impacte, perquè aquí predomina el mig temps propi de l’escola de Black Sabbath. Hem abaixat un to, i tot plegat sona més greu, més gruixut”, aclareix sobre aquest disc, gravat, mesclat, masteritzat i produït per Sue Gere a l’estudi que té a Blanes, Hybrid Recordings, amb el grup controlant plenament tot el procés.

Gravat en tres tongades diferents entre finals del 2020 i principi del 2021 –inicialment, havia de ser un EP–, el disc ja estava enllestit ara fa un any i, en principi, s’havia previst que sortís la primavera passada. De les deu cançons que van gravar, vuit han entrat en l’àlbum, una és la versió de The Doors i l’altra es va quedar fora. Destaquen els intensos sis minuts de Come and see the monster rise, però no és una durada excepcional. També supera els sis minuts el blues psicodèlic Sharing the cross.

De moment, Slavedown no té concerts a la vista, però vol oferir alguna actuació en directe, via reproducció en línia, des de l’estudi de Sue Gere.