Art

Cultura

Doble festa a l’Empordà

El Museu de l’Empordà va ser fundat fa 75 anys i va inaugurar la seu de la Rambla ara en fa 50

Ha editat una nova guia de la col·lecció

El Museu de l’Empordà de Figueres celebra aquest any un doble aniversari: els 75 anys de la seva fundació i els 50 del seu trasllat a l’edifici de la Rambla que encara ocupa avui, després d’una primera etapa en què va estar allotjat al primer pis de l’institut Ramon Muntaner. És una bona oportunitat per revalorar el fons d’un museu que mereix més projecció, emboirat com està per l’ombra mastodòntica que hi projecta el Teatre Museu Dalí. Per aquesta raó, una de les primeres iniciatives de la commemoració ha estat l’edició del llibre Museu de l’Empordà. Essencials, que reprodueix i comenta les principals obres que atresora el centre, ordenades cronològicament des de la prehistòria fins a l’actualitat, i dedica un extens apartat final a l’art genuïnament empordanès, per no perdre de vista el seu arrelament territorial.

El llibre, editat per Wunderkammer, amb textos de l’assagista Cristina Masanés, actualitza l’anterior guia del museu, que datava del 1999 i que no contenia, per tant, les adquisicions i donacions posteriors ni tampoc la documentació que han permès recopilar els treballs d’investigació impulsats en les dues últimes i profitoses dècades. La presentació del catàleg, el dia 13 de maig a l’Auditori de Caputxins (19 h), permetrà apreciar la riquesa del fons museístic, en el qual hi ha obres de Casas, Nonell, Sunyer, Gimeno, Mir, Reig, Dalí, Gargallo, Ángeles Santos, Planells o Tàpies que són un reflex de la complicitat de molta gent que al llarg de la seva història han dipositat al museu les seves col·leccions, com ara Concepció Santaló, el doctor Joan Estil·las, Alfons Moncanut, Josep Rubaudonadeu o Abelard i Joan Fàbrega. Creat per acord de ple el desembre de 1946 i inaugurat el 4 de maig de 1947, en principi per acollir un lot d’obres cedides pel Museu del Prado i la col·lecció Rubaudonadeu, el museu va créixer amb gran rapidesa, i el 1971 es va traslladar a la finca que havia ocupat la Cambra Agrària, a la Rambla, en un edifici decorat amb plafons de Frederic Marès, un dels primers benefactors del centre. En mig segle, l’han dirigit Evarist Vallès, amb el suport dels fundadors Josep M. Joan i Rosa i Joaquim Fort de Ribot, Jordi Geli, Alícia Viñas, Anna Capella i Eduard Bech, el responsable actual. Els tres darrers i Josep M. Joan participaran el 4 de juny en una taula rodona sobre la trajectòria de la institució en cada una de les seves etapes, un altre dels actes d’aquesta commemoració que es vol estendre a tota la ciutat per mitjà d’una campanya de difusió, dissenyada per Àlex Gifreu amb fotografies de Jordi Puig, que emparenta figuerencs anònims amb peces destacades del fons artístic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda