El carrer Ample de la Bisbal homenatja el pont Nou
S’hi han instal·lat sis trams de les baranes del pont, que daten del 1902 i que es van retirar amb l’ampliació
L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha prestigiat el remodelat carrer Ample amb la instal·lació de sis trams de les antigues baranes del 1902 i que havien format part del pont Nou. Les baranes es van treure el 2007 perquè el pont es va eixamplar per segona vegada.
L’alcalde, Enric Marquès, que diu que en un futur es vol explicar la història d’aquests elements patrimonials, explica que també s’ha fet per intentar millorar la seguretat al carrer Ample. Marquès destaca que, amb l’acabament de les obres d’ordenació del carrer i la seva reobertura, les vorades van generar algunes ensopegades i les corresponents molèsties a algun vianant i, per això, es van senyalitzar provisionalment amb diverses tanques metàl·liques. A més, les baranes tenen la funció de delimitar les zones de càrrega i descàrrega, i protegir mobiliari urbà i vianants.
Des de la reina Isabel II
El pont Nou de la Bisbal es va construir quan es va obrir la carretera de Girona a Palamós el 1856 i a la barana original –que no es conserva– hi havia la placa: “Reinando Doña Isabel II”, que permet situar-lo en el temps. La construcció del pont Nou va ser una necessitat arran de l’increment del trànsit. Tot i que la base és la mateixa, el seu aspecte actual difereix del que tenia quan es va acabar de construir. El 1943 s’hi van fer unes obres que donarien dos metres i mig més d’amplada a la seva calçada.
El 2007 es va iniciar la reivindicada millora del ferm de la C-66 a l’altura del nucli, un fet que va comportar l’ampliació del pont i, posteriorment, la retirada de la barana del 1902. El 2019, una part d’aquestes es van instal·lar a l’entrada del Terracotta Museu.Precisament, el conservador del museu, Xavier Rocas va explicar en el seu moment que : “Quan la barana es va retirar del pont ara fa més d’una dècada i per temes de seguretat, no volíem des del museu que aquest element, que forma part del nostre patrimoni, es perdés. Per això vàrem demanar de guardar-la.”La barana havia estat anys als magatzems del museu fins que Rocas va veure el 2019 l’oportunitat d’incorporar-la. “És cert que hi ha hagut un debat amb els redactors del projecte sobre la barana; de fet aquest element no forma part del museu en el sentit que aquest edifici era una fàbrica”, destaca Rocas, si bé hi afegeix: “Però un museu és un element viu. El nostre parla de la ceràmica, però també de preservar el nostre patrimoni.
