Fidelitat fotogràfica

L’empresari Mario Rotllant va començar a col·leccionar fotografies (les dues primeres, de Chema Madoz) amb una idea de futur clara: que quan tingués un fons prou consistent obriria un centre “amb vocació pública”. I així va ser: el 2002 va inaugurar la Fundació Foto Colectania en un pis del carrer Julián Romea, al barri de Gràcia, que tenia l’encant, amb els seus inconvenients també, de ser un petit cau amagat al final del passadís de la porteria de la finca.

El vintè aniversari el celebrarà en la que des del 2017 és la seva seu, el local d’una històrica botiga d’articles per a cavalls, al passeig Picasso del barri del Born, i igualment aferrada als seus principis de ser útil a la societat, tant al mateix sector fotogràfic com a un públic, entès i no, que en la nostra era hipervisual necessita elements per a la reflexió, no només per al gaudi.

El cartell d’exposicions ha complert sempre les expectatives i, sobretot en els orígens, va cobrir buits en el pobre circuit d’exhibicions fotogràfiques que hi havia llavors. Ara el panorama ha canviat, amb dos centres més especialitzats, el KBr de la Fundació Mapfre i la Virreina Centre de la Imatge. “I tant de bo n’hi haguessin més”, exclama Rotllant, presumint de la bona entesa que tenen, també amb les institucions de més prestigi mundial.

Una decisió important que va prendre el fundador de Foto Colectania va ser no convertir l’espai en un mausoleu de la seva col·lecció, sinó divulgar-la principalment en exposicions itinerants. “Cada any movem mig centenar de fotografies, amb les quals hem fet 130 exposicions, nacionals i internacionals”, explica acompanyat de Pepe Font de Mora, el seu home de confiança i director del centre.

Una altra decisió, i aquesta sí més difícil, va ser privilegiar les activitats a les compres de noves obres. El pressupost, es dol, ha tingut les seves limitacions (aquest any és de 650.000 euros, dels quals només entre un 10% i un 15% els aporten les administracions públiques). Però ara Rotllant ha trobat una fórmula per recuperar les adquisicions. Crearà un patronat amb una desena de membres que assumiran compromisos econòmics. Fins ara, ell formava part de l’òrgan de governança gairebé de manera solitària. Però amb suports financers externs. “Colectania l’ha fet sempre molta gent. Tenim patrocinadors i una xarxa de 500 socis i amics que ens ajuden”, explica.

La col·lecció, doncs, es reforçarà en aquesta nova etapa. Actualment està formada per 3.000 fotografies de firmes de tota la península, portugueses incloses. “En lloc de limitar-nos a buscar les imatges icòniques vam preferir tenir uns quants fotògrafs ben representats en tota la seva trajectòria.” Uns quants que són 80, amb, per exemple, Joan Colom present en 250 fotografies. Colectania també atresora l’arxiu sencer de Paco Gómez. Pensant en aquest futur que s’acosta, les firmes joves seran un dels objectius. I el gran repte pendent persistirà en les accions per donar a conèixer la fotografia espanyola a fora.

El 2022 és un any de celebració que també es farà notar en el programa d’exposicions. A finals de març s’obrirà una mostra del peruà Martín Chambi, precursor de la fotografia llatinoamericana que va visibilitzar les comunitats indígenes. A l’estiu, un diàleg prometedor entre Chema Madoz i Helena Almeida. I a la tardor, un regal: l’afroamericana Carrie Mae Weems, el treball de la qual lluirà simultàniament a Colectania i al KBr, amb el comissariat de la nova directora del Macba, Elvira Dyangani Ose.