Picasso en gran
El museu de l’artista agafarà impuls per al cinquantenari de la seva mort amb una exposició del marxant del cubisme, Kahnweiler
Tornen les grans exposicions al Museu Picasso. A finals d’any, presentarà una mostra del llegendari galerista de les avantguardes del segle XX: Daniel-Henry Kahnweiler. Amb un nas únic, va propulsar el Picasso cubista, entre moltes altres primeres espases de l’art més revolucionari: Georges Braque, Juan Gris, Fernand Léger, André Derain... I en la seva nòmina d’artistes també en va promocionar dos de catalans: Manolo Hugué i Josep de Togores.
Kahnweiler, a més, va venir diverses vegades a Barcelona, va tenir una excel·lent relació amb la Sala Gaspar (on, gràcies a ell, Picasso va exposar el 1960) i va regalar gravats del malagueny al seu museu. L’empremta que va deixar a la capital catalana serà un dels aspectes que tractarà l’exposició, que es nodrirà sobretot d’obres del Centre Georges Pompidou de París. N’hi lluiran més de 200 que en algun moment van passar per les mans d’aquest marxant alemany nacionalitzat francès, i jueu, que va patir els embats de les dues guerres mundials. I els va superar.
Per al Museu Picasso, aquest projecte és especial per diverses raons. Una, que rehabilitarà el nivell del seu programa expositiu després de dos anys, els de la pandèmia, en què ho ha hagut de fer tot en petit format i molt centrat en la seva pròpia col·lecció (cosa que no vol dir que no n’hagi tret profit: s’han fet exposicions delicatessen amb més imaginació que recursos, inclosa la que encara està oberta sobre la germana de Picasso, Lola). I una altra, perquè donarà el tret de sortida al cinquantenari de la mort de Picasso, el proper 2023. L’aniversari picassià serà d’abast mundial. “Barcelona ha de ser un dels centres principals d’aquesta commemoració”, sosté el director del museu, Emmanuel Guigon, membre de la comissió nacional que organitzarà els actes. Guigon, per cert, continuarà al capdavant de la institució dos anys més, com han acordat amb l’Ajuntament un cop vençut el seu contracte.
A aquest Any Picasso que s’està cuinant, Barcelona hi aportarà una exposició excepcional de les complicitats de Picasso i Miró, amb més de mig miler d’obres que s’exhibiran simultàniament als centres dels dos artistes, que just l’any que ve tenen altres efemèrides per recordar: el Museu Picasso, el 60è aniversari de la seva obertura, i la Fundació Miró, el 40è de la mort de l’artista.
Amb Kahnweiler, insisteix Guigon, el museu ja es posarà, d’avançat, al mapa internacional de l’esclat d’esdeveniments picassians. Però aquest 2022 passaran més coses a l’equipament del carrer Montcada que continuaran posant l’accent en la seva “identitat”, per reforçar-la. De nou amb la col·lecció en el punt de mira, el 5 d’abril s’obrirà una mostra que descobrirà els resultats dels estudis científics que porta temps fent l’equip d’experts del museu, amb col·laboradors forans de prestigi, en les obres d’època blava. Amb l’ajut de la tecnologia, s’han fet troballes emocionants del mètode de treball de l’artista, que reutilitzava les teles, sota de les quals s’amaguen obres prèvies. Aquest serà el marc també per presentar públicament el dibuix blau El cec, que va adquirir recentment l’Ajuntament.
L’estiu s’ha reservat per a dos arxius. El de la historiadora Brigitte Baer, la gran estudiosa de l’obra gràfica de Picasso, que va donar al museu el seu nebot, el 2015. I el del fotògraf i íntim de l’artista Lucien Clergue, comprat el 2016, que lluirà per segona vegada, però amb una altra mirada, en tota la seva plenitud, 600 imatges. I encara una altra cita, a la tardor: es convidarà l’artista camerunès Barthelémy Toguo a fer una residència al museu per crear sota l’influx de Picasso.
La Barcelona de Picasso
Picasso per veure i Picasso per llegir. Enguany es publicarà una guia exhaustiva amb 170 entrades dels llocs de la memòria picassiana a Barcelona. “Hi haurà sorpreses”, avisa l’autora, Claustre Rafart, que defineix la publicació com “un conjunt de microrelats que configuren una gran història. La de Picasso i Barcelona i la de Barcelona i Picasso.”
La idea també és senyalitzar-los a l’espai públic per poder fer una ruta per la Barcelona de Picasso. “Serà una eina per conèixer millor tant l’artista com la ciutat”, rebla Guigon, que també té al cap afinar el coneixement que es té del museu amb una renovació profunda de la presentació de la col·lecció, de cara al 2023. “Un dia vaig sentir dir a un guia que aquí es conserva el Guernica”, explica com a anècdota del garbuix mental que tenen alguns.
