Cercas, reinventat
Javier Cercas tanca la trilogia de la Terra Alta amb ‘El castillo de Barbazul’, on Mallorca és el gran teatre del món
“La literatura és un plaer, com el sexe, però també una forma de coneixement... com el sexe. Per això quan algú em diu que no li agrada llegir només se m’acudeix donar-li el condol”, diu Javier Cercas (Ibahernando, Càceres, 1962), parlant en una terrassa de la plaça Independència de Girona, la ciutat on va créixer, sobre la seva última novel·la, El castillo de Barbazul (Tusquets). És el llibre que, en principi, tanca la trilogia de Las novelas de la Terra Alta (“Tres novel·les distintes i un sol llibre veritable”, diu la promoció i certifica l’autor), iniciada justament amb Terra Alta, guanyadora del premi Planeta 2019, i continuada amb Independencia (2021). En realitat, aquesta és una trilogia de novel·les autònomes, amb un “final obert” que podria acabar sent una tetralogia. “Des del moment que vaig enllestir Terra Alta, vaig pensar: aquí no s’ha acabat. El protagonista, el policia Melchor Marín, m’havia robat el cor, l’esperit i tot, perquè té coratge i carisma: el coratge entès com el tenia Churchill, com la base necessària per exercir la resta de virtuts; i carisma, en el sentit més religiós, com un do o una gràcia que tenen algunes persones i que els permet aglutinar al seu voltant una comunitat. Això últim és molt visible en aquesta última novel·la.”
“Jo no havia concebut Terra Alta com una sèrie –aclareix Cercas–, però les novel·les se sap com es comencen, però no se sap mai com s’acaben, com les guerres, perquè tu escrius una cosa i aquells personatges que has creat estan vius i et suggereixen noves històries. És el mateix que li va passar a Cervantes amb El Quixot i a Coppola amb El padrí.”
Desaparició a Mallorca
A El castillo de Barbazul, Melchor Marín, aquell policia d’origen humil i passat conflictiu (“Un home duríssim i ple de dolor, fúria i desitjos de venjança, que acaba tenint també una part molt lluminosa”), que tenia com a llibre de capçalera i referència moral Els miserables, de Victor Hugo, i havia estat heroi –un heroi “complex”, com li agraden al seu creador– dels atemptats gihadistes de Cambrils, ja no és policia, sinó bibliotecari. La seva filla Cosette, ja adolescent i ressentida amb el seu pare per haver-li ocultat com va morir la seva mare, se’n va de vacances de Mallorca (“Un clàssic en aquest país”) i desapareix, de manera que Melchor se’n va a l’illa a la recerca de la seva filla. A Formentor, a l’extrem nord de l’illa, Marín seguirà la pista d’un multimilionari i filantrop –i depredador sexual– suec que organitza grans festes a la seva finca, freqüentades per poderosos d’arreu del món i noies menors d’edat, captades per ser oferides com a trofeus als seus convidats i futurs extorsionats.
“Ara es veu definitivament que el tema essencial de la trilogia és la violència contra les dones. No ho vaig buscar però ha sortit així”, explica Cercas. De fet, tant la mare, com l’esposa i la filla de Marín són víctimes d’aquesta violència. “La meitat de la humanitat ha viscut postergada i humiliada per l’altra meitat des que el món és món, i en canvi no ens hem conscienciat d’aquest problema essencial fins fa quatre dies, com ha passat també amb la destrucció del planeta.” A la novel·la, hi fluctua com a rerefons un altre tema etern: “Des de sempre els diners proporcionen la impunitat, i el millor tractament per lluitar contra això és la democràcia.”
Cercas assegura que “el que passa en aquesta novel·la pot passar en qualsevol lloc”, però també diu que a Mallorca hi va trobar l’escenari perfecte: “D’una banda, és una illa molt cosmopolita i mestissa, però que preserva alhora una societat molt més tradicional. A més, a Pollença hi tenen casa algunes de les persones més riques del món, en un lloc molt discret i exclusiu.” Cercas hi va anar a documentar-se i va tenir la “immensa sort” de conèixer algunes persones que el van ajudar, algunes de les quals “apareixen com a personatges a la novel·la”. Ell, per contra, no surt enlloc en tota la trilogia, com sí que ho feia en molts dels seus llibres anteriors, des de Soldados de Salamina fins a El monarca de las sombras: “Les novel·les de la Terra Alta sorgeixen d’un desig de reinventar-me. Voldria trobar tots els escriptors que hi ha dins meu. Aspiro a ser com Dylan, Bach o Borges, que sempre són ells, però diferents.”
La productora Secuoya ha comprat els drets de la novel·la Terra Alta per fer-ne una sèrie televisiva. I una última novetat: el 6 d’abril, el dia del 60è aniversari de Cercas, es publicaran les tres novel·les juntes en un estoig, com un sol i veritable llibre.
