Ulls indígenes

Nascut a les entranyes del Perú indígena, en una família quítxua, camperola i humil, Martín Chambi (1891-1973) ho tenia tot en contra per ser fotògraf. Però el cas és que no només ho va ser sinó que es va convertir en un dels noms de referència de la fotografia de Llatinoamèrica. El Moma de Nova York el va consagrar amb una retrospectiva el 1979 i, tot i que hauria estat bonic veure aquest reconeixement en vida, el cert és que de fama i de difusió no n’hi van mancar mai.

La Fundació Foto Colectania acosta ara el seu llegat al públic català en una exposició amb una particularitat única a Europa: és la primera vegada que se’l mostra amb còpies d’època, les que van tocar les seves mans, un fons custodiat pel col·leccionista també peruà Jan Mulder. Martín Chambi i els seus contemporanis. Els Andes fotografiats (fins al 12 de juny), a cura d’Andrés Garay i Stefano Klima, traça el seu periple vital i professional en un recorregut esquitxat d’imatges d’altres fotògrafs que van trepitjar el mateix terreny: peruans com el seu mestre Max T. Vargas i primeres espases del cànon occidental com un Robert Frank que a Perú va fer el primer gran assaig de les seves idees sobre la condició humana o un Irving Penn que va convocar 3.000 indígenes per fer-los retrats que els va acabar regalant.

L’itinerari de Chambi no té res a veure amb cap d’ells. Predestinat a treballar en unes mines d’or de Carabaya, se li va encendre la llumeta quan va conèixer el fotògraf de l’empresa nord-americana que les explotava. Va aprendre l’ofici a Arequipa, fent d’assistent a l’estudi de Max T. Vargas. I serà a Cusco on obrirà el seu negoci, imant per a les classes benestants atretes pel seu eslògan: els retrats a la manera de Rembrandt.

Els seus interessos aniran més enllà de satisfer els capricis de la clientela rica. El 1924 serà el primer a fotografiar “amb mirada artística, mística i emocional” les ruïnes del Machu Picchu, descobertes el 1911, segons remarca el director de Colectania, Pepe Font de Mora. I, per encàrrec o per lliure, signarà bellíssims reportatges d’altres vestigis dels paradisos perduts del passat precolombí i dels pobles primigenis del Perú. “Mai renuncia als seus orígens i simpatitza amb les reivindicacions indigenistes, sense prendre una posició política, però. Chambi es distancia de les visions pintoresques d’altres fotògrafs per oferir una imatge digna dels indígenes”, sosté Font de Mora.

Ell mateix reflexionarà sobre els prejudicis que imperen, segons els quals “els indis no tenen cultura, són incivilitzats, intel·lectualment i artísticament inferiors en comparació amb els blancs i els europeus”.“Sento que soc representatiu de la meva raça. La meva gent parla a través de les meves fotografies”, afirmarà.

Chambi es va reivindicar com a artista en nombrosos autoretrats. En un se’l veu dalt d’una moto, la primera que va circular per Cusco. Duia a la sang el sentit de la modernitat. Arrelada a la seva terra, això sí.