Arts escèniques

Crítica

teatre

Una comèdia amb recepta d’escudella

Alberto Ramos és un autor de comèdies. Indubtable. En són una prova Només un anunci i Infecte, del 2014. Té un univers amb una situació paradoxal i li agrada veure com esclata a la vitrina d’un microscopi còmic. Va posant-hi contrast com qui tira ingredients al brou. Kafka va indagar sobre una transformació agònica a Metamorfosi. Ramos presenta el personatge (Goyo) ja en forma d’armadillo i deixa que siguin els pares i la germana els que mirin de trobar un nou equilibri de relacions entre ells. En realitat, és anecdòtic que s’hagi transformat en una bèstia amb cuirassa que fa una olor insuportable. La seva absència és el que es combat sense gaire esma. El pare és com el Barleby desganat.

Si a La casa del dolor la família espera que arribi el fill per celebrar un triomf professional, a Goyo, preparen un aniversari. Pep Garcia-Pascual (que va protagonitzar el Pep Talk, fent de Pep Guardiola, amb text del mateix autor) imagina un pis més aviat senzill, que juga amb el color salmó i rosa i un verd desgastat. En cada escena mouen la taula i el sofà, però, en realitat, no es modifica gaire el comportament de la família. Com si fos una petita gàbia en què els espectadors poden veure el patetisme d’un cuiner que insisteix en la gastronomia de sempre (l’escudella és un dels seus favorits). Amb una mare ensopida pels seus alumnes i per un fill passiu i una filla que ha fugit a Leverkusen amb un marit pesat,només per sortir d’aquell ambient claustrofòbic. S’estimen, però es fan mal. Hi ha un aire tòxic i poques ganes de sortir-ne. Potser perquè tenen por de caure en un parany pitjor. Hi podria haver profunditat en els personatges, que, al final, reboten rèpliques des d’una comicitat primària, que diverteix i distreu. A l’escudella li cal el xup-xup. A Els últims dies de Clark K, la direcció de Jordi Casanovas deuria tensar la situació per, al costat de la situació surrealista, trobar-hi una dolorosa profunditat, d’heroi derrotat, molt profitosa.

Goyo
Autoria: Alberto Ramos
Direcció: Pep Garcia-Pascual
Intèrprets: Xavi Casan, Núria Florensa, Sílvia Alabart
Diumenge, 29 de maig (fins al 5 de juny) a l’Àtic del Tantarantana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Neix el Santvi Fest per apropar la música i la cultura a tots els públics

sant vicenç de montalt
televisió

La plataforma 3Cat supera els 100 milions de reproduccions en 6 mesos

barcelona
arts escèniques

Leticia Martín Ruiz serà la nova directora del Festival Grec

barcelona
memòria històrica

Barcelona homenatja George Orwell amb una placa commemorativa

barcelona
museu

Aprovat inicialment el projecte d’ampliació del Macba

barcelona
Música

La Iaia torna amb quatre concerts i edita tres cançons inèdites

BANYOLES
Ferran Aisa
Biògraf

“Les èpoques, encara que no ho sembli, sempre estan connectades”

Barcelona
Eduard Iniesta
Músic

“Dir «bon dia» al veí quasi s’ha convertit en un acte heroic”

Barcelona
ARTS EN VIU

Els festivals de Terres de l’Ebre teixeixen una xarxa de complicitats

BARCELONA