Mèrida, ‘dins’ del Romea

La música de Christina Rosenvinge, amb la dramatúrgia de Maria Folguera i la poesia escènica de Marta Pazos invoquen la poetessa lírica grega que va viure entre el segle VII aC i el segle VI aC, Safo de Lesbos. Safo, que ja es va poder veure en el Festival de Mèrida la setmana passada, inicia una breu temporada (del 14 al 24 de juliol) al Teatre Romea. Aquest poema musical, que reelabora un poema amb els 192 versos dels 10.000 que s’especula que va escriure Safo, reprodueix la façana del teatre romà de Mèrida. Es mantenen les tres entrades reduïdes a la mida real i s’ha reduït el perfil (que apareix embolcallat amb una tela rosa) fins als 5 metres que els va permetre el Servei de Patrimoni de Badajoz. L’espectacle és una coproducció del Grec, Mèrida i el Romea.

La compositora Rosenvinge evidencia que l’oralitat dels versos (motiu pel qual s’han perdut la majoria i s’han anat reinventant la llibertat absoluta de Safo, segons les èpoques històriques) era música. I, per això, s’ha sentit legitimada per remusicar-ho de nou, a partir dels diversos ritmes que es poden sentir al segle XXI. Pazos i Folguera, per la seva banda, s’han atrevit a fer-ne una dramatúrgia perquè el teatre juga amb els buits argumentals per generar complicitats amb el públic.

Safo s’ha anat muntant, finalment, amb la implicació de les vuit intèrprets (Rosenvinge juntament Irene Novoa, Juliane Heinemann, Lucía Bocanegra, Lucía Rey, María Pizarro, Natalia Huarte i Xerach Peñate). El punt d’arribada de l’espectacle va molt més enllà del que podia preveure la compositora quan va rebre l’encàrrec de Focus. Estan, ja, molt satisfetes del resultat perquè s’ha bastit amb les artistes que la pròxima dècada impulsaran la renovació escènica. Ho diuen convençudes, en comprovar que entenen la creació com un exercici transversal de disciplines i en què l’escolta de tot el repartiment ha permès guanyar coherència i personalitat a aquest muntatge. La Safo d’avui té una vena alliberadora sexualment i amb una enèrgica voluntat d’empoderar les dones. Per a Rosenvinge, Safo deuria ser la primera cantant pop perquè va actuar a noces per a un públic d’unes 200 persones i va reivindicar amb la vida i l’obra conceptes que encara avui són motius per a la lluita de les llibertats.