Generar nous hàbits i lectors

L’ambiciós pla nacional del llibre i la lectura es va posar ahir en marxa de manera oficial i gairebé solemne a l’hospital Sant Pau. La gran foto de família, amb una quarantena de persones en representació del Consell Nacional de la Lectura (CNL), que treballarà en aquest pla, estava encapçalada per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray; Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, estament a través del qual es coordinarà el pla, i Montse Ayats, que en serà la responsable visible.

Segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) del 2021, un 69,9% dels catalans llegeixen un llibre al trimestre i un 32,4% ho fan en català. Partint d’aquestes i altres dades, els objectius d’aquest pla són amplis, partint d’una base: “la millora dels hàbits i dels índexs de lectura, especialment en català”. A més, “generar un marc de reflexió a l’entorn del llibre i la lectura que permeti definir prioritats, aportar dades i coneixement a partir d’un diagnòstic participatiu i en concertació amb els diferents agents del sector, i establir un full de ruta consensuat de necessitats i de propostes de millora, a curt i a mitjà termini (2025-2030), que esdevingui la base per orientar la presa de decisions de les polítiques públiques que s’han de desenvolupar”.

Per aconseguir-ho, el CNL, format per representants de tota mena de sectors relacionats, d’una manera o altra, amb el llibre i la lectura –biblioteques, diputacions, universitats, empreses culturals, associacions, gremis i col·legis professionals, passant per l’Institut d’Estudis Catalans, el Ramon Llull, el Conca, l’Acadèmia de les Bones Lletres, l’AELC, el PEN Català, GAC, l’APIC...–, debatrà i reflexionarà sobre deu àmbits i proposarà iniciatives i buscarà solucions.

L’accés inicial a la lectura; la diversitat i la inclusió; la creació literària; els espais de lectura; la mediació; el paper del sector privat; la promoció del llibre i la lectura; el reconeixement, la revaloració i el prestigi dels creadors i del llibre; la visibilitat en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, i, finalment, les dades del llibre i la lectura, són els deu àmbits sobre els quals es disposa a treballar el CNL.

Ahir també es van validar els tretze membres del grup impulsor, sobre el qual recau el lideratge tècnic del pla, i es van formar els grups de treball, que seran deu, un per a cada àmbit, per a cada debat.

La consellera de Cultura va manifestar a la sortida de la reunió la seva satisfacció pel fet que “per primera vegada” el Departament d’Educació és part activa d’un pla nacional del llibre i la lectura. “Ens fa molt feliços i és molt bona notícia per començar a treballar en els objectius de tenir més lectors, més habituals i, sobretot, en català.”

Garriga va afirmar que el 2025 “hem de començar a notar que el pla està fent efecte”, i va confessar que “s’emmirallen” en països on hi ha índexs de més del 90% d’hàbit lector. “Hem de ser ambiciosos”, va concloure.