Crítica
teatre
Ventada fresca
Es produeix el miracle que una imatge sedueix tant fills com pares i netsHi ha res de més preciós?
Fa anys que Aracaladanza marca el camí. La curiositat sempre és fresca i agraeix la música i els moviments amplis, un vestuari que sembli de somni i un to positiu de tots els ballarins que projecten les ganes de ballar a la platea. En aquesta peça, han abandonat la manipulació d’objectes. Ara, el joc és amb les teles, amb els colors, amb els elements que ronden cada cop que es desmunta l’escenari. Loop és el seu particular homenatge als tècnics i tramoies.
La companyia es remunta a mitjans dels anys noranta. A Barcelona, la programació del Mercat de les Flors els ha acollit amb una pila de muntatges, com ara: Pequeños paraísos, Nubes, Constelaciones, Vuelos i Play). Aquest Loop retorna a un món fantàstic, fresc, que contagia alegria i empatia per la vena. Hi ha una certa connexió amb Maña, de Manolo Alcántara, per allò que tant grans i petits queden atrapats per un joc escènic.
La presència dels tècnics (reals) a l’escenari, desconcentra el focus del moviment, però el trepidant joc de desmuntar i guardar és quasi hipnòtic. En el quadre que proposa Aracaladanza, darrere del desmuntatge continua havent la idea de joc; com si els follets del teatre no desapareguessin de l’escena, encara que ja no hi hagi públic que els observi. En aquest joc, hi ha una meravella de gags fets amb una mena de tatamis, amb una bambalina baixada fins a 70 centímetres del terra (que nomes ensenya cames), amb una cortina aparentment embolicada que desplaça l’acció al prosceni i es duplica amb un suggeridor joc d’ombres. El que compta de la proposta són les ganes de compartir-ho. I això, Aracaladanza, gat vell i respectat a tot l’Estat espanyol, sap que és el trumfo de tots els seus muntatges. A Loop, es produeix aquell celebrat miracle en què una imatge sedueix poderosament tant fills com pares i nets, per ingenu que sigui. Hi ha res de més preciós?
