Maternitat perfecta?

“Una reflexió sobre la fertilitat i la maternitat”, així va definir l’escriptor valencià Martí Domínguez (1966) la seva nova novel·la, Mater, que avui ha aconseguit el IV Premi Proa i que la històrica editorial catalana presentarà el 16 de novembre. Domínguez és segurament el narrador de la literatura catalana que millor ha conjugat els temes científics amb la ficció. Biòleg de professió, va rebre el 2019 una beca per visitar a Boston els grans laboratoris que avancen en la gestació de l’home del futur, sense entrebancs de malalties, a la recerca del naixement perfecte. Tal com el va definir el portaveu del jurat, Xavier Pla, Domínguez és qui millor reuneix els dos components que Gabriel Ferrater considerava essencials, el científic i l’humanístic. No en va ha signat títols tan notables com ara Les confidències del comte de Buffon, El secret de Goethe, El retorn de Voltaire, El fracassat, La sega, L’assassí que estimava els llibres i L’esperit del temps, que va rebre el premi Òmnium a la millor novel·la del 2019. També és autor de l’assaig El somni de Lucreci, premi Carles Rahola. Si el narrador ens havia introduït en els cercles de la Il·lustració i la modernitat de la cultura europea, les seves últimes novel·les s’han interrogat sobre el futur de la humanitat, el nazisme, la violència, la maldat i la por.

Mater se situa en un futur ben proper, quan les gestacions es faran habitualment fora del cos femení, i els embrions hauran estat purificats de qualsevol malaltia hereditària. Aleshores es planteja una situació insòlita: Zoe, la protagonista, es queda embarassada. Zoe fuig de la ciutat-estat, i es dirigeix terra endins, acompanyada per Charles, un professor universitari de trajectòria poc convencional, també sota el focus de les autoritats sanitàries. Es dirigeixen a la frontera de l’oest, i recalen en una de les granges que subministren aliments frescos a la ciutat, on també dissenyen criatures per a les tasques colonitzadores del futur. Allí passen uns llargs mesos, fins que es descobreix l’extraordinari motiu biològic que ha originat la maternitat de Zoe, cosa que obliga la parella a fugir de nou, i a endinsar-se en els boscos, on encara sobreviuen colònies d’humans, amagades i genèticament impures.

En la roda de premsa, Xavier Pla va sintetitzar que “més que una novel·la de ciència-ficció, Mater, de Martí Domínguez, és un relat d’anticipació. O, més aviat, una singular història distòpica que dialoga amb 1984, de George Orwell; amb Un món feliç, d’Aldous Huxley, i, sobretot, amb El conte de la serventa, de Margaret Atwood. Tot i reconèixer que no havia llegit algunes d’aquestes novel·les, el novel·lista valencià va recordar que el paisatge del llibre és el mateix que el de Margaret Atwood, Massachusetts, amb el seu entorn universitari, amb Harvard al capdavant, i que ha estat líder en tecnologia capdavantera i investigació sobre biotecnologia, tecnologia i electrònica. Sobre el tractament de les reflexions filosòfiques sobre la recerca biomèdica, Domínguez ha apuntat que molts avenços sobre la natalitat ja hi són i que importants associacions els reclamen per superar la problemàtica de les malalties, també les hereditàries i el xoc del part a nou mesos, que es podria passar a setze mesos perquè així els nadons naixerien més avançats. En tot cas, va concloure que “Mater és un cant a la maternitat. Tal com la coneixem és la que ens ha fet humans.” També ha indicat que “visitar el futur serveix per entendre el present”.

La Fundació Tàpies ha tornat a ser el marc aquest vespre del premi Proa anual, que té una dotació de quaranta mil euros.