Mor als 91 anys l’escriptor i diplomàtic xilè Jorge Edwards
Va ser secretari de Pablo Neruda a l’ambaixada de Xile a París durant el govern de Salvador Allende
Va escriure més d’una dotzena de novel·les i va guanyar el Premi Cervantes 1999
L’escriptor, advocat i diplomàtic xilè i nacionalitzat espanyol Jorge Edwards ha mort aquest divendres a Madrid als 91 anys.
Nascut a Santiago el 1931, Edwars es va llicenciar en dret a la Universitat de Xile a principis dels anys 1950 i va completar la seva formació als Estats Units, on va estudiar un postgrau de Ciències Polítiques a Universitat de Princeton.
El 1962 va ser enviat com a secretari a l’Ambaixada de Xile a París, on va fer amistat amb escriptors del boom llatinoamericà com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa i Julio Cortázar.
El 1971 el govern socialista de Salvador Allende el va nomenar encarregat de negocis de la legació xilena a Cuba, d’on va acabar expulsat per les seves afinitats amb intel·lectuals de l’oposició a Fidel Castro.
Aquesta experiència li va inspirar Persona Non Grata (1973), que va ser prohibit tant pel govern cubà com pel xilè. El llibre li va merèixer l’enemistat de les forces polítiques d’esquerres i la seva relació amb molts els escriptors llatinoamericans es va refredar.
Després de l’etapa a Cuba va tornar a treballar a l’Ambaixada de París, on va treballar a les ordres de Pablo Neruda. El cop d’Estat militar encapçalat per Augusto Pinochet va posar punt i a part a la seva carrera diplomàtica i el 1973 es va exiliar a Espanya, on es va dedicar a la literatura i periodisme i va treballar per l’editorial Seix Barral.
El 1978 va tornar a Xile i va crear el Comitè de Defensa de la Llibertat d’Expressió. El 1988 va ser un dels fundadors del moviment polític Independents pel Consens Democràtic
Acabada la dictadura, el president Eduardo Frei el va nomenar ambaixador a la Unesco (1994-1996) . El 2010 va tornar a París, ara com a ambaixador designat pel govern de Sebastian Piñeira.
Membre de l’Acadèmia xilena de la llengua i de la Real Academia Espanyola, al llarg de la seva trajectòria literària va destacar en la narrativa i més tard la novel·la. També va escriure poesia, crònica, assaig i memòries: tots els gèneres excepte el teatre.
La seva primera novel·la va ser El peso de la noche, on explicava la decadència d’una família de classe mitjana. Posteriorment va publicar Los convidados de piedra (1978), El museo de cera (1981), El sueño de la historia (2000), i la La casa de Dostoievsky (2008).
A Xile se l’enquadra en l’anomenada Generació Literària de 1950, al costat de José Donoso, Enrique Lafourcade i Claudio Giaconi.
Entre altres distincions, va rebre el Premio Nacional de Literatura (1994) i el Cervantes (1999). A més, va ser condecorat com Cavaller de la Legió d’Honor francesa (1999).
