Cinema
Del Somorrostro al futur
L’ahir, l’avui i el demà són explorats pels 37 documentals del festival DocsBarcelona, que es fa des d’aquest vespre fins al 28 de maig
La vitalitat del gènere a Catalunya es veu amb films com ‘La Singla’, sobre aquesta ballarina flamenca del Somorrostro, i ‘Fauna’, que posa en contrast la ramaderia tradicional i la investigació científica amb animals
“Com a molta gent, la seva cara em resultava familiar, perquè surt a Los Tarantos, a les fotos de Colita...” La cineasta Paloma Zapata (Múrcia, 1979), que viu a Catalunya des de fa vint anys, coneixia la mirada refulgent de la Singla, el seu rostre immortalitzat pel cinema i la fotografia, que podeu veure a la imatge del costat. Fascinada pel món gitano, la directora va descobrir el personatge quan rodava Peret, yo soy la rumba (2018): “Peret va ser el seu guitarrista durant un temps, quan ella era més coneguda que ell. Després va ser a l’inrevés. Tots dos provenen de la comunitat romaní de Barcelona, que m’agrada visibilitzar.”
“Es deia que era la successora de Carmen Amaya”, diu la cineasta. A pesar de la sordesa que patia des de poc després de néixer, Antoñita Singla va esdevenir una estrella internacional del flamenc. A finals dels seixanta, però, va desaparèixer misteriosament i no se n’ha sabut res més. El documental La Singla explora la seva figura i investiga què en va ser. Tot i que els finals són ben diferents, hi ha paral·lelismes evidents amb Searching for Sugar Man, documental de Malik Bendjelloul que va guanyar l’Oscar del 2013 i va redescobrir la figura del cantant Sixto Rodríguez. “Òbviament aquest gran documental és un precedent –diu Paloma Zapata–. La Singla també és una gran desconeguda que s’ha de reivindicar, amb una història de desaparició. Searching for Sugar Man té una estructura més clàssica de documental i La Singla cerca més trobar-se amb la ficció.”
La pel·lícula no és un documental clàssic. L’actriu i balladora andalusa Helena Kaittani interpreta una mena d’alter ego de la directora que descobreix el personatge de la Singla i comença a investigar-lo. “Volia que la recerca i la seva desaparició donessin una estructura a la pel·lícula més propera a la ficció, enllaçant aquest format amb el documental.”
La Singla s’estrenarà a Barcelona aquest dissabte dins del DocsBarcelona, el Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, que s’inaugura avui mateix i se celebrarà fins al 28 de maig. Es tracta de l’únic film estatal de la secció oficial competitiva Panorama del festival.
Animals i humans
La Singla és una de les sis produccions catalanes que es presenten al DocsBarcelona, que ha fet una gran feina per promoure el gènere del documental a Catalunya. Els altres títols catalans d’aquesta edició són Fauna, Els Orrit, Aire, Ara la llum cau vertical i Jaume Plensa. Poesia del silenci. Pau Faus ja va estrenar al DocsBarcelona Alcaldessa (2016), premiat a Màlaga i als Gaudí. Fauna , que s’estrenarà demà al festival, “neix de l’encàrrec de fer una pel·lícula al voltant de la covid, però una mica reflexiva”, comenta a El Punt Avui. “Quan estàvem en ple confinament, la mirada era molt d’urgència, parlàvem de les morts de cada dia. A la productora Nanouk li va semblar que era important una mirada més pausada i reflexiva.”
Mentre es documentava per a aquest projecte, va descobrir al Vallès Occidental el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA-IRTA), al costat de la Facultat de Veterinària de la UAB. “El primer que em va cridar l’atenció –recorda– és el contrast que hi ha, la força que tenia la imatge d’uns científics vestits d’astronautes amb un bosc al fons. Des del primer dia que vaig veure aquest lloc vaig tenir clar que el diàleg entre aquests dos mons tan diferents havia de ser el centre de la història.” Li semblava molt representatiu: “Era simbòlic del que ens estava passant a casa amb el confinament i la mirada cap a l’exterior que era hostil i ens feia por. L’ambivalència entre aquests dos extrems és el que ens passava al confinament, vivint una situació molt distòpica i alhora molt quotidiana.”
El món futurista del centre de recerca es posa en contrast amb la natura que l’envolta i amb el món en extinció d’un pastor, Valeriano Martínez, que està malalt i a punt de jubilar-se. No hi ha joves que vulguin cuidar ramats. “Veiem la nostra relació amb la natura i els animals com si fos molt idíl·lica, però hi ha una part molt important d’aquesta relació que no veiem ni volem veure.”
Violències del patriarcat, Ucraïna i natura, al ‘Docs’
Les violències patriarcals, les conseqüències de la guerra d’Ucraïna i la força de la natura són els temes més freqüents entre els 26 llargmetratges i els 11 curts de la 26a edició del DocsBarcelona . El Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona s’inaugura avui als cinemes Aribau amb Smoke Sauna Sisterhood, un cant a la sororitat provinent d’Eslovènia que va ser premiat a Sundance. El CCCB, els Aribau i la Filmoteca de Catalunya seran les seus d’aquest festival, que se celebra fins al 28 de maig i també es pot seguir en línia per Filmin. La cineasta txeca Helena Treštíková rebrà un premi honorífic i se li dedica una retrospectiva.
