Traficants d’orgues i fractals

A prop d’un centenar de persones van ubicar-se a dalt de l’escenari de la Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona, el divendres 19 de maig, per assistir a l’espectacle de presentació d’Hyper_O, el darrer disc del teclista i compositor Carles Viarnès, amb la col·laboració de l’artista visual Alba G. Corral, encarregada de les projeccions de vídeo en directe. En la seva complicitat essencial i indefugible, els dos es van revelar com a traficants d’orgues d’església i corredors d’imatges estereoscòpiques fractalitzades.

Precisament, el títol de l’àlbum, es reporta als hiperorgues: dissenyats per Albert Blancafort, constructor d’orgues de Montserrat, es tracten de dos instruments de nova confecció, un de fusta i l’altre de metall, posicionats tàcticament a cada costat de l’escenari i controlats des d’una taula de seqüenciadors. Les projeccions van començar jugant amb la forma dels dos instruments, amb una imatgeria d’inspiració botànica i primaveral –potser perquè encara corre el Temps de Flors. La iconografia, generada per ordinador i manipulada en temps real per Corral, evoluciona després cap a cintil·lacions còsmiques calidoscòpiques, reminiscents dels tests de Rorschach, però buscant també algunes derives paisatgístiques en clau psicodèlica.

Al final de la sessió, Viarnès va esmentar breument com a inspiració del treball el Papa Gregori el Gran, que a finals del segle VI va normalitzar el cant gregorià (d’ençà el nom), com també l’axiologia dels set pecats capitals. Tanmateix, aquestes referències canòniques passen força desapercebudes, tant a nivell visual com musical: de fet, la sonoritat assolida incideix sobre l’experimentació electrònica, ambiental i cinemàtica, evocadora de paratges astrals i viatges interiors. El compositor i intèrpret coneix òbviament l’extens catàleg del gènere, de Kraftwerk a Brian Eno, però també apunta el tirador a projectes més obscurs i sincopats com ara Scorn, Amon Tobin o les distants aventures de Pieter Nooten & Michael Brook en Sleeps with the fishes.

La proposta és sòlida i compta amb potencial per ser més poderosa en el directe, si s’afina una connexió més orgànica i clarificadora entre la imatge i el so. Es podrà beneficiar igualment amb més moviment a l’escenari, ja que l’únic moment performatiu rellevant de la vetllada va ser quan el músic va agafar un dels tubs de l’aeròfon metàl·lic per usar-lo com un instrument de vent, un filó prometedor per ser més explorat. De totes maneres, el públic va gaudir molt favorablement, havent fins i tot algun espontani que va coadjuvar, incidentalment, l’espiral sonora amb el seu mòbil mal apagat.

El concert s’inscriu a dins de la línia programadora Compromís Creació de l’Auditori de Girona, que al llarg d’últim parell d’anys està oferint a la ciutat comeses d’artistes alternatius amb franca qualitat i al·licient. La resposta ciutadana avala que el camp queda obert per més profunditat i freqüència de pas.