La Mostra d'Igualada es fa gran en la vintena edició
La Mostra d'Igualada, de teatre per a tots els públics, s'ha fet gran. En la vintena edició, els prop de 500 programadors han de fer mans i mànigues per poder veure les 50 propostes amb més d'un centenar de funcions. El cap de setmana el ritme d'espectacles és imparable. Si hi ha un denominador comú en els espectacles programats ahir és l'eclecticisme i la cerca de l'enginy. Tot s'hi val. I sense complexos de cap mena. S'hi poden interpretar poemes amb música per a nens i nenes de tres anys, com el duet de Samfaina de Colors va demostrar a l'Ateneu. S'hi poden transformar els cops dels bastoners en l'espetarrec del foc, el quart element que Factoria Mascaró ballava al Mercantil. També és possible versionar Bertolt Brecht (La bona persona de La Perla 29, amb una inconfusible direcció d'Oriol Broggi). S'hi pot tocar una partitura poètica amb aparells electrònics d'un basar caigut en desgràcia (com evidencia el francès Patrick Mathis). I també, amb la millor de les suggestions, s'hi pot reflexionar sobre la separació d'una parella amb un fill, a través d'uns bastons d'escuma que recorden aquelles primitives ràfegues dels primers temps de TV3. Sens dubte, tothom està d'acord que aquesta proposta de la companyia Du Chat Pitre és una peça amb un bon grapat de sensibilitat i bon gust: tendresa amb un quartet de corda i acordió en directe. Tota una demostració de la potència i musculatura del teatre familiar.
En la segona direcció artística d'Òscar Rodríguez, quan fa quatre anys que l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) va aconseguir ajuntar-hi les diferents iniciatives per a la professionalització del teatre per a tots els públics, els assistents ja hi perceben un canvi d'època. Ara no es pot parlar amb la boca petita de fireta. Aquesta edició, tot i que encara humil, pot enorgullir-se de concentrar artistes i programadors dels Països Catalans en una cita en què la creació i contractació van plegades. La Llotja, el segon any, ja s'ha fet petita per acollir les companyies que hi volen anar. El gerent Òscar Balcells no amaga la inspiració de la Fira de Tàrrega, una cita degana al sud d'Europa que ha demostrat que és eficient i genera oportunitats per als artistes. Igualada també ha estrenat aquest any espais per a les empreses privades, per ajudar a potenciar-les: és el cas de Gestió i Assessorament d'Actes Culturals (GAAC) o, menys, l'Aparador d'Artistes de la Crema Espectacles. És una revisió d'aquella liquidada Marató de l'Espectacle amb un aire d'Avinyó. Els carrers recorden la plaça dels Papes.
