Altres

Joan Manuel Serrat, premi Nacional de Cultura

El Conca també reconeix la pallassa Alba Sarraute, el pintor Joan-Pere Viladecans, la traductora Dolors Udina i el Festival Eufònic

El cantautor Joan Manuel Serrat, la pallassa Alba Sarraute, el pintor Joan-Pere Viladecans, la traductora Dolors Udina Abelló i el Festival Eufònic de les Terres de l’Ebre han estat distingits aquest divendres amb el Premi Nacional de Cultura que atorga des del 2009 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) amb l’objectiu de reconèixer cinc personalitats que han contribuït de forma singular a la cultura catalana.

Després d’acomiadar-se dels escenaris en un últim concert al Palau Sant Jordi el 24 de desembre de l’any passat, Serrat (Barcelona, 1943) ha estat distingit pels membres del Conca per “haver esdevingut una de les figures més destacades de la cançó moderna en català i castellà, amb la seva música, que beu de gèneres diversos com la cançó francesa, el folklore català, la copla andalusa, el tango argentí el bolero”. Però també han destacat que el cantant del Poble-sec, amb una trajectòria de més de 50 anys, ha sabut “arribar als públics més diversos”, des de la seva vinculació inicial amb la Nova Cançó, amb lletres pròpies i de poetes coneguts, que “l’han convertit en un cantant de gran projecció popular, nacional i internacional”.

Durant l’entrega del Premi, ha assegurat sentir-se “emocionat” i ha destacat la importància del procés creatiu que és escriure cançons, “perquè a l’escriure-les i al cantar-les trec en fora sentiments i sensacions que em bullen per dintre”. Unes cançons que esdevenen “imprescindibles” per entendre “a mi, el meu temps, el que passa, el que vull”.

L’acte de proclamació i entrega dels guardons s’ha celebrat aquest any a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac) i ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

Els Premis Nacionals de Cultura tenen el seu origen el 1932, tot i que la Guerra Civil i la Dictadura els van deixar en l’oblit. Un cop recuperats als anys 80 han anat canviant al llarg de la història fins al format actual, amb la distinció des del 2020 de només cinc personalitats.

El pintor i gravador, des del 1969, en l’àmbit de les arts visuals, Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948), ha estat reconegut per la seva trajectòria, que el Conca recorda va partir de l’informalisme català de la postguerra i l’avantguarda, “assolint un llenguatge propi que l’ha portat a exposar en galeries d’art d’arreu del món”. Viladecans ha reivindicat la cultura catalana i ha lamentat que sovint quedem “enlluernats pel que ve de fora”.

De la pallassa, saxofonista, directora d’espectacles de circ i codirectora de la Fira Trapezi, Alba Sarraute (Argentona, 1982), el jurat en destaca la “solvència artística indiscutible i molt creativa” que l’ha portat a treballar en diverses companyies i projectes europeus que li han atorgat un reconeixement internacional. També destaquen la “reflexió” que ha aportat els últims temps a través de les seves creacions sobre el cos de la dona, la maternitat i les arts del circ. Durant l’acte, Sarraute ha reclamat un suport econòmic més gran de les institucions i més sales per al circ.

El Conca ha guardonat també amb el Premi Cultura 2023 a Dolors Udina (Barcelona, 1953), que ha traduït més de 200 obres de l’anglès al català, tot i que també del francès i el castellà, d’autors com Virginia Woolf, Alice Munro, J. M. Coetzee, Jane Austen, Toni Morrison, George Orwell, J.R.R. Tolkien i Elizabeth Barrett Browning. Una trajectòria que li ha valgut ser distingida amb diversos premis. El Conca valora “l’excel·lència de la seva tasca” i la seva contribució com a docent a la formació de traductors. Udina ha agraït la distinció, destacant que l’ofici “que se sol viure a l’ombra, només darrerament comença a ser reconegut”.

El cinquè guardó del Premis Cultura d’aquest 2023 ha estat per al Festival Eufònic de les arts sonores, visuals, digital-performatives de les Terres de l’Ebre, que aquest any arriba a la dotzena edició a finals d’agost. El Conca en destaca la “reeixida” combinació d’innovació i tradició, “fomentada en les propostes artístiques de tendències avançades” que es programen en el festival, principalment a La Ràpita, però també en d’altres municipis propers. El seu director, Vicenç Filbla, ha volgut reivindicar la feina creativa “de la perifèria”, de lluny de les grans ciutats, i també deixar clar que les Terres de l’Ebre és molt més que el Delta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

literatura

El nou segell Tres Portals editarà llibres d’interès espiritual i literari

barcelona
societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes