cultura
Tristan Barbarà, l’editor apassionat pel gravat
Fill del gravador Joan Barbarà, va col·laborar amb Tàpies, Brossa, Barceló i Plensa, entre d’altres
El món del gravat, l’obra gràfica i la bibliofília han perdut un dels seus grans editors, Tristan Barbarà. El seu nom hi estava íntimament lligat atès que era fill de Joan Barbarà (1927-2013), de qui és obligat parlar com a referent del gravat calcogràfic a Catalunya.
Iniciat a Barcelona amb el francès Chimot i al taller Mèlich, amb taller de gravat propi des del 1950, el 1957 anà a París amb una beca de l’Institut Francès i allà treballà amb Lluís Bracons, amb qui fundà l’Atelier de Recherches Plàstiques et Techniques Calcographiques, i als tallers Leblanc i Lacourière-Fréault, on va estampar gravats de Picasso, Miró o Matisse. De nou a Barcelona, el 1966 fundà el taller de gravat de l’editor Gustau Gili, on van col·laborar amb Picasso, Miró, Hartung, Fontana i Chillida, i, finalment, el 1975, creà el seu darrer taller a l’avinguda República Argentina, 46, que esdevingué un centre calcogràfic de referència internacional. Cal recordar també l’estret lligam amb Joan Miró, sobretot entre 1976 i 1982, i amb les edicions Maeght. Esperit lliure i independent, de fina i aguda ironia, investigador incansable, Barbarà també va fer la seva pròpia obra al marge d’escoles i tendències, avui conservada a la Biblioteca de Catalunya.
“El meu pare és únic com a gravador, és un mestre i domina la tècnica fins a tal punt que només ell pot fer-ho, però el meu pare és un artista i jo soc un editor”, deia Tristan Barbarà en una entrevista el 2011. Però els unia la passió pel gravat, i un lligam estret amb grans artistes internacionals.
Tristan Barbarà s’hi dedicà des del 1989. Com explicava en l’entrevista, després de tenir un taller propi, al cap d’uns anys, quan Joan Barbarà decidí deixar el taller, on treballava amb el seu fill Virgili, també expert estampador, ell n’agafà les regnes i hi seguí la trajectòria editorial. Com a editor, va saber mantenir la qualitat i la continuïtat de la bibliofília i el llibre d’artista. Una de les seves aportacions van ser els gravats de gran format, amb planxes de coure de 2 x 1 m, i fins i tot de 2 x 2 m. Aquestes grans edicions exigien una maquinària molt grossa. Conjuntament amb Tàpies van fer construir un tòrcul especial, per a uns papers també especials, tot un repte, que donà resultats insospitats. A més, col·laborà amb altres artistes com ara Barceló, Rafa Forteza, Plensa o Brossa. I portà l’obra gràfica i el llibre de bibliòfil a les principals fires internacionals, com ara Basel o Frankfurt.
No content amb això, per difondre l’obra gràfica, durant nou anys dirigí la Galeria Tristan Barbarà. Edicions Barcelona –al carrer de la Fusina, 11–, que compaginava amb la tasca d’editor, i va rebre diversos premis als Estats Units i Anglaterra. Fins i tot s’hi feien concerts, ja que la música sempre ha estat molt present en la vida de la família Barbarà. Una de les exposicions que organitzà va ser Joan Barbarà. Negre sobre negre (1995-1996), una sèrie gràfica excepcional, de gran força plàstica, que ha estat exposada arreu del món. El 2002 Tristan impulsà també una gran mostra per celebrar els 50 anys del taller de gravat de Joan Barbarà, que es va exposar a Barcelona, Madrid, la Corunya, Palma i internacionalment a través de l’Institut Cervantes.
Amb la mateixa finalitat divulgadora, va viatjar molt i va fer nombroses conferències en diversos països, mirant d’acostar-lo al públic jove. És clar que Tristan sabia que el gravat no era prou conegut pel públic en general, però sí per un públic interessat d’arreu del món. De fet, va rebre diversos premis a Barcelona, Suïssa, Eslovènia i a Alemanya, on havia viscut un temps.
Han passat els anys. A Europa queden pocs tallers calcogràfics de referència, i l’interès per l’obra de paper exigeix una sensibilitat i un coneixement diferent al de moltes altres manifestacions artístiques. Tristan va voler “apujar el llistó” i ho assolí, perquè ell i el gravat eren inseparables, perquè el cognom Barbarà és sinònim de gravat (ara Taller 46, amb Virgili Barbarà al capdavant) o, més ben dit, és sinònim de passió pel gravat, la recerca i la divulgació. Tota una vida.
