Música

Crònica

Brad Mehldau Trio

Un somni jazzístic a Can Reon

El Brad Mehldau Trio va actuar dissabte en una masia de Tiana reimpulsada per dos holandesos

Reps un correu en què s’anuncia un concert del Brad Mehdlau Trio –una de les formacions jazzístiques capdavanteres del planeta– en una masia de Tiana i el primer que penses, naturalment, és que o bé hi ha un error o bé se t’han traspaperat els correus. Brad Mehldau, Larry Grenadier i Jeff Ballard incloent un racó amagat de la serralada de Marina en una gira que, aquest estiu, els durà a esdeveniments tan distingits com ara els festivals de Newport, North Sea, Úmbria i Marciac? Primer, recordes que a Tiana, a diferència de qualsevol altre poble del Maresme, ja s’hi han produït històricament fenòmens musicològics d’allò més sorprenents: Pau Riba i Xavier Maristany hi han fet meravelles; la Premiata Forneria Marconi i Fish, excantant de Marillion, van tocar, fa uns quinze anys, a la Sala Albéniz en un entusiasta festival de rock progressiu, i els Pogues, l’any 1988, com qui no vol la cosa, van gravar-hi a la plaça Major ni més ni menys que el videoclip de Fiesta, amb un descontrolat Shane McGowan vestit de torero acaparant mirades de veïnes i veïns.

Penses en tot això i també que, des de fa una mica més d’un any, per diferents vies, t’expliquen que una parella d’holandesos –ella, Remmy Ramakers, una institució en el món del disseny, i ell, Leon Ramakers, fundador de Mojo Concerts, potent empresa neerlandesa de concerts– han reconvertit la vella masia de Can Fàbregas i les terres que l’envolten en Can Reon, una granja vitícola amb vocació cultural on es projecten, amb la complicitat d’altres tianencs, diferents –i inusuals– idees. Fins ara, a Can Reon, entre altres activitats, hi havien actuat Marc Parrot (un altre dels molts músics de Tiana) i Marco Mezquida i, dissabte, van fer un triple salt endavant amb la visita de Mehldau i companyia, que, durant gairebé dues hores, i davant tres-cents espectadors privilegiats, van fer valer els fruits que, en això del jazz, reculls quan et capfiques a tocar durant una pila d’anys amb els mateixos músics.

Mehldau es va mostrar més cordial i relaxat que quan visita L’Auditori o el Palau i, quan feia poc que era a l’escenari, no es va estar de recordar les seves primeres experiències, fa trenta anys, a Barcelona, amb concerts “al Jamboree i la Cova del Drac” i la seva històrica aliança amb el barceloní Jordi Rossy, que va tenir durant deu anys com a bateria del trio i a qui, dissabte, li va reconèixer una “influència tremenda”. Dissabte, Rossy era a Tiana i, en un bis, després que Mehldau interpretés peces com ara Angola de Wayne Shorter i Long Ago (and Far Away) d’Ira Gerswhin i Jerome Kerr, va retrobar-se a l’escenari amb el seu vell amic per interpretar Monk’s Dream.

Si dissabte a Tiana es va complir algun somni, però, no va ser el del genial Thelonious, sinó el de Leon Ramakers, que, en la presentació del concert, havia dit que Can Reon i el Mehdlau Trio n’eren dos de ben clars. A continuar somiant!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música, teatre i humor

Joel Díaz obre avui el festival Límbic a Santa Coloma de Gramenet

santa coloma de gramenet
LLIBRES
LLIBRES

Les setenes jornades Transversal se sumen al centenari de la mort d’Àngel Guimerà

el vendrell

L'art català desaparegut

Barcelona

Veu arrossegada del carrer

Barcelona
Ryûsuke Hamaguchi
Director de cinema

“Cada generació deixa els problemes per a la següent”

Barcelona
Ferran Palau
El músic de Collbató presenta disc i curtmetratge

“Sense idees boges, el país, culturalment, no avançaria”

Barcelona
Art

Patricio Reig indaga a La Mercè en la dialèctica de la mirada

Girona
Crítica

Passió per l’òpera

Crítica

L’humanisme que defensa la naturalesa