‘Eufòria’ reconquereix el Palau Sant Jordi

Després del seu èxit a televisió –quota mitjana del 20,4% i fins a 336.000 espectadors–, els setze concursants d’Eufòria van trobar-se ahir cara a cara amb 30.000 espectadors al Palau Sant Jordi. Jim, Carla, Alèxia, Tomàs i companyia, com ja van fer Mariona, Triquell i tants altres el juliol de l’any passat, van ser ovacionats de valent per un públic familiar que va deixar ben clara la seva admiració per tots ells mitjançant nombroses pancartes i acompanyant-los en cadascuna de les 45 cançons que van interpretar.

L’equip al complet, complementat amb una dotzena de ballarins, va obrir i tancar l’espectacle, de prop de dues hores, i, entremig, els cantants van repartir-se el protagonisme recordant alguns dels moments més estel·lars de la segona temporada del programa. “L’any passat estava allà [assenyalant les primeres files] i ara em sembla superfort que aquest estigui aquí dalt”, va dir la Jim, guanyadora del programa, abans de cantar Gelat amb Miki Núñez.

Tomàs, veí del Pallars d’origen xilè i protagonista, amb Coti x Coti (sardana inclosa), d’un dels moments més aplaudits de la nit, va confessar: “Fa set anys no sabia que existís un idioma que es diu català, i avui estic aquí, al Sant Jordi, cantant per a tots vosaltres en català.” Alèxia, de Constantí, que va triomfar de valent, també, amb el Remena, nena, de Guillermina Motta, i va fer duo amb Tomàs a Per què he plorat?, va agrair a les famílies haver-los fet “tocar de peus a terra” durant aquests mesos. I Sofia, una altra de les concursants que va voler-se dirigir al públic del Sant Jordi, va animar l’audiència “a seguir sent lliures i a seguir sent qui sou sense jutjar qui tenim al costat”.

Carla, amb Per la bona gent; Elena, amb Illes dins un riu; o Lildami, que va interpretar a duo amb Jim T’estimo igual, van ser altres protagonistes d’una vetllada que va culminar amb Euphoria i el retorn de la guanyadora de la primera edició, la vallenca Mariona Escoda.

Al final, les pantalles anunciaven una tercera temporada d’Eufòria i les concursants s’acomiadaven del Palau conscients, segurament, que ara ve el més difícil: forjar-se una veritable carrera com a cantants.