Dones que es revolten
‘Todas somos Jane’, amb Sigourney Weaver, evoca la lluita pel dret a avortar als Estats Units de finals dels 60
Les lluites pels drets i llibertats tenen més a veure amb les guerres de llarga durada que amb les batalles puntuals. L’avortament n’és un trist exemple als Estats Units: el Tribunal Suprem va revocar fa poc més d’un any les garanties federals de protecció del dret a avortar, aconseguides fa 50 anys, i 14 estats el prohibeixen. Todas somos Jane és, en aquest sentit, un film molt oportú: basat en part en fets reals, relata el suport als avortaments clandestins que va oferir el col·lectiu Jane. Aquest grup de dones va practicar milers d’avortaments a Chicago entre finals dels seixanta i principis dels setanta, abans que el Tribunal Suprem garantís el dret a tots els EUA.
Embaràs de risc
Film de protagonisme femení coral, Todas somos Jane agafa el punt de vista d’una dona de classe mitjana alta, interpretada per Elizabeth Banks, que es veu atrapada per un embaràs no desitjat que posa en risc la seva vida. Davant la impossibilitat d’avortar, demana ajut al col·lectiu Jane, liderat per una dona de caràcter i lluitadora (Sigourney Weaver). Després de l’experiència, comença a col·laborar-hi. Tot això en un context, l’any 1968, de revoltes i lluites pels drets civils arreu del món.
Phyllis Nagy, nominada a l’Oscar pel guió de Carol, es posa en aquesta ocasió darrere la càmera amb un guió aliè, escrit per Hayley Schore i Roshan Sethipren. En coherència amb el tema tractat i els nous vents feministes que bufen a Hollywood, el film té l’equip tècnic i artístic majoritàriament femení.
Presentat a les seccions oficials dels festivals de Sundance i Berlín, Todas somos Jane planteja, segons la directora, una reflexió sobre “l’avortament, el racisme, els drets de la dona i el lluny que hem arribat, o no”.
