CULTURA
Mor Sixto Rodriguez, el cantant que va tornar a la fama per “Searching for Sugar Man”
La pel·lícula, que va guanyar l’Oscar el 2013, va convertir un músic desconegut en una celebritat
El cantautor, compositor i músic nord-americà Sixto Rodriguez, conegut també com a Sugarman, va morir ahir als 81 anys, segons ha confirmat la seva pàgina web oficial. La història del músic va fer un tomb inesperat gràcies al documental “Searching for Sugar Man” (2012), que va guanyar l’Oscar en la seva categoria, el premi del jurat en el festival Sundance i el premi al millor documental als BAFTA. El seu director, el suec Mark Bendjelloul, va acabar morint el 2014 després de lluitar durant mesos contra un greu depressió.
La pel·lícula que va tornar Rodriguez a la fama relata la recerca que van fer als anys noranta els sud-africans Stephen Segerman i Craig Strydormd d’un músic que molts havien donat per mort. Hi havia la llegenda, fins i tot, que s’havia suïcidat en un escenari en un bar de mala mort als EUA. La seva “desaparició” del món de la música va ser sobretot una sorpresa a Sud-àfrica on els seus primers àlbums “Cold Fact” (1970) i “Coming From Reality” (1971) havien competit amb els de Paul Simon i els últims dels Beatles en nombre de vendes. Ell, amb tot, no va tenir mai notícia d’aquest èxit per la situació de l’apartheid i perquè la seva primera discogràfica també l’havia enganyat respecte els drets de les seves cançons i només va deixar gravar-li dos discs.
En el film es veu com finalment Segerman i Strydorm localitzen Rodriguez a Detroit, on el cantant havia treballat en el món de la construcció, gràcies a una trucada de la seva filla. Això permet el cantant anar el 1998 a Sud-àfrica a fer vuit concerts amb la col·laboració de músics locals que el consideraven tota una llegenda. Les cançons de Rodriguez estaven inspirades en Bob Dylan i altres cantants de folk i de rock dels seixanta amb lletres d’alta càrrega política. Rodríguez, d’origen mexicà, va tocar als setanta en l’escenari amb els activistes llatinoamericans coneguts com a “Boinas cafés”.
El film estava pensat com una peça de set minuts per a la televisió sueca però els productors hi van veure una oportunitat d’or. L’aparició a Sundance del mateix Rodriguez , per sorpresa, en la presentació del film per tocar algunes de les seves cançons va provocar un aplaudiment gairebé interminable.
La popularitat del cantant va tornar a créixer, doncs, gràcies al documental i la discogràfica Blue Goose Music d’Austràlia va comprar el catàleg de l’artista i va tornar a editar els seus dos primers dies i una recopilació.
