El Gato Pérez va viure a Gràcia des del 1974 i recordava que li agradava baixar caminant fins al barri gitano, a la plaça del Raspall o la Virreina, on va descobrir la rumba catalana, “un gènere absolutament insòlit”, una “fusió del flamenc que feien els gitanos de Catalunya i Llevant amb els ritmes tropicals”, deia. David Torras, el guitarrista de Set de Rumba, diu que amb els anys el Gato Pérez va esdevenir l’“ideòleg i poeta del gènere”, i que fins i tot va ser ell mateix que va inventar els noms de ventilador i rumba catalana. La sala Tarantos, no gaire lluny del carrer de la Cera, l’altra gran bressol de la rumba catalana, va acollir ahir a la nit un sentit homenatge de Set de Rumba a Gato Pérez, gairebé 50 anys després que descobrís la rumba i 33 anys després de la seva mort. Amb el nom de Festa Zeleste. Tribut a Gato Pérez, el concert forma part de la programació dedicada al 50è aniversari del Zeleste del festival Mas i Mas. El músic argentí també va ser un nom clau de Zeleste i la música laietana.

Mentre la plaça Reial de Barcelona bullia d’activitat, ocupada per estrangers sorpresos per la pluja, la música va fer la seva màgia i ens va retornar un grapat de rumbes emblemàtiques del gran Gato, interpretades per Set de Rumba. Els seus integrants, David Torras (guitarra), Nico Ramírez (percussions) i Oriol Pidelaserra (piano), van estar acompanyats pel cantant Dani Txarnego i Quino Bejar, que havia tocat molts anys amb el Gato i va acostar més encara, si era possible, el concert al seu esperit. Temes en català i castellà es van alternar davant d’un públic entregat, que va omplir la pista de ball des del minut u, i van evidenciar el talent musical dels intèrprets i la creativitat del Gato Pérez: Ja soc aquí, La corba del morrot, Quise ser tu amigo, Sabor de barrio, Vuelve el virus... La presència de dos percussionistes va accentuar els ritmes llatins, i la temperatura va pujar amb temes més accelerats com La balsa, Rumba calí, Gitanitos y morenos, Viejos automóviles...

De cop, els micròfons i amplificadors van deixar de funcionar i van posar a prova les taules dels músics: David Torras va aixecar de seguida els ànims saltant-se el guió i entonant a viva veu i amb la guitarra Advertència, tema dels Ai Ai Ai que sol servir de comiat dels concerts. La normalitat va tornar aviat. Va sonar un altre tema del Gato Pérez, El ventilador..., i la festa va continuar amb clàssics dels Ai Ai Ai i de la rumba com Sota la palmera, Sarandonga, El muerto vivo... A dos quarts d’una de la matinada, després de 90 minuts de concert, els músics van interpretar Se fuerza la máquina, una mostra de la poesia de les lletres del Gato , que parla dels músics que “es juguen la vida”, i d’“una màgia misteriosa” que s’apodera de l’ambient. David Torras va improvisar part de la lletra: “Ese gato ese gato nunca se fue / ese gato que nunca se irá”.