Cinema
Abusos de capellans en clau policíaca i periodística
“A Espanya existeixen testimonis d’almenys 1.802 víctimes d’abús sexual dins de l’Església. A diferència d’altres països, no hi ha cap estadística que reflecteixi la magnitud del problema.” Ho explica la pel·lícula de ficció Verano en rojo , estrenada ahir als cinemes, just abans dels crèdits finals. Però la seva directora, Belén Macías (Tarragona, 1970), insisteix que els abusos són minoritaris. Ho comenta en una entrevista a El Punt Avui: “El to i la manera d’explicar la història de la pel·lícula respecta perfectament tot el costat bo de l’Església, que és majoritari. Volia arribar al màxim de públic possible. Per això tenim el personatge del pare Damián, que és la representació de l’Església neta, que és la major part. El que plantegem és per què quan passa això en la societat civil es castiga i en l’Església no. La gent d’església que veu la pel·lícula no té per què sentir-se ofesa, el pare Damián és un heroi que creu en la seva institució i la defensa.”
Verano en rojo té com a protagonistes una comissària de la Guàrdia Civil, María Ruiz (Marta Nieto), i un veterà periodista de successos, Javier Luna (José Coronado). Tots dos investiguen en paral·lel l’assassinat de dos adolescents i, per camins diferents, van a parar a un mateix col·legi de capellans de Pamplona.
La pel·lícula es basa en una novel·la de Berna González Harbour, que té una llarga experiència com a periodista de successos. “Palmira Márquez, de l’agència literària Dos Passos, em va demanar si em venia de gust llegir-la i portar-la a la pantalla –explica Belén Macías–. Em va agradar molt que utilitzés el paraigua del thriller per parlar d’un tema que em sembla interessant pel meu gust pel cinema social.”
El gènere policíac eixampla el públic potencial: “Ho tenia tot per poder arribar a un gran públic. Més que crear un gran estat de malestar, pot crear un gran estat de reflexió. Això és el que jo pretenia. L’entreteniment que tenen la novel·la i la pel·lícula és clau per anar colant tot allò que volem explicar, i anar cap a la denúncia, cap al testimoni d’aquests homes i com els van afectar els abusos.”
Un dels valors del llibre que Belén Macías, directora també d’El patio de mi cárcel i Marsella, ha volgut traslladar a la pel·lícula és “la barreja de la investigació periodística amb la policia, que és bastant habitual, sobretot el 2010, l’època que retrata la pel·lícula.” “Spotlight parla d’una investigació periodística a Boston. Em semblava molt original que en aquesta història hi hagi dues investigacions en paral·lel, la periodística i la policíaca, per denunciar i aclarir el que està passant.”
Coronado, un mite
José Coronado millora totes les pel·lícules en què participa, com en aquest cas. “S’ha convertit en un mite vivent dins de la professió, ja no li faltarà mai feina, i això hi ha pocs que ho puguin dir”, diu Belén Macías, per a qui “era important que el seu personatge tingués una lluminositat en contrast amb la solitud del tipus de vida que ha elegit, que és centrar-se en la seva feina; gairebé no té vida personal”. De Marta Nieto, en canvi, diu: “És una actriu que m’agrada molt, té una barreja de delicadesa i fortalesa perfecta per interpretar aquesta policia.”Per a la directora, era fonamental mostrar que no és una dona d’acció. “Ha arribat a comissària pels seus dots intel·lectuals –subratlla–. Ens vam documentar per fer la pel·lícula, vam parlar amb diversos policies i ens van explicar que hi ha agents amb una intuïció especial que arriba amunt dins de l’organigrama. Ella ve de la psicologia i es fa policia, i és jove, però destaca i té un càrrec important.”
