cinema
Animació feminista i assaig trans
El somni de la sultana és un conte de Rokeya Hossain publicat a l’Índia el 1905: presenta un món imaginari governat per dones capaces. Una mena d’utopia feminista que, començant pel mateix títol, ha inspirat el primer llargmetratge d’Isabel Herguera, amb una llarga experiència en el cinema d’animació concretada en la direcció i producció de diversos curts. La pel·lícula va projectar-se ahir en el Festival de Sant Sebastià, on Herguera va néixer el 1961, en la secció oficial a concurs.
Inés, una mena d’alter ego d’Herguera que protagonitza El sueño de la sultana, emprèn un viatge cap a l’Índia, on, evidentment i com arreu, la realitat és aliena al món somiat per Rokeya Hossain. Hi trobarà, però, inspiració per representar aquest món imaginari. És així que, utilitzant-se diverses tècniques d’animació, van succeint-se belles imatges animades del viatge real d’Inés, d’altres que il·lustren el país de les dones del conte i també aquelles que reconstrueixen l’època de Rokeya Hossain. Al film s’afirma que no hi ha cap lloc en el món real on les dones puguin sentir-se segures: sempre hi ha l’amenaça de l’agressivitat o l’abús masculins. Tanmateix, finalment, Inés té un somni alliberador. A El sueño de la sultana s’hi fa present el filòsof Paul B. Preciado, que ha dut a Sant Sebastià un film que vol ser alliberador, Orlando, mi biografia política, inspirat en un altre llibre: el cèlebre Orlando, de Virginia Woolf, en què un home es transforma en una dona després d’una llarga dormida sanadora d’una pèrdua amorosa.
Proposta experimental
Presentat en la secció Encontres de l’últim Festival de Berlín, el primer llargmetratge de Preciado s’ha vist a Zabaltegi, la secció reservada als films considerats més experimentals i/o innovadors. Apropiant-se –i potser reduint-ne la potència significativa– la novel·la de Virginia Woolf per vindicar-la com a pionera del no-binarisme, Orlando, mi biografia política vol ser un assaig fílmic transgressor que, en contra del pensament normatiu, oposa la fluïdesa transsexual com una revolució. Amb el testimoni de diversos Orlando, però, el film de Preciado es fa discursiu i així menys fluid, lliure i poètic del que anuncia.
