Organitzat per Ibercamera, l’acollidor Festival de Cervià de Ter va concentrar la seva 13a edició durant el cap de setmana de l’equinocci, que va ocórrer el dissabte 23 de setembre. Aquesta nit, a l’església romànica de l’antic monestir, la cita congregava el contrabaixista argentí Horacio Fumero i el guitarrista barceloní Pedro Javier González, dos excel·lents instrumentistes, que van evocar, amb sinergia i concòrdia, l’arribada de la nova estació sota una tardorenca llum de fons ataronjada.

Com prenunciaven els instruments amplificats, el concert extravasava l’àmbit natural del certamen, habitualment enfocat a la clàssica, navegant sota el signe del jazz amb ascendents flamencs, arabescs i del tango porteny. González i Fumero van delectar amb composicions alienes i pròpies, aquestes últimes extretes dels discs llençats per cadascú en els darrers anys: d’inspiració marítima, les del català, més ornitològiques en el cas de l’argentí, però sempre amb atmosferes voladisses i equatorials ben entrellaçades. L’excurs els portaria fins a La leyenda del tiempo, fita de Camarón sobre text de García Lorca, i la Canción del fuego fatuo de Falla, totes dues en versions libèrrimes però també apassionades, arpegiant les cordes, i a vegades tocant la fusta dels instruments com a percussió.

Creuada l’hora i mitja d’actuació, ni músics ni espectadors acusaven fatiga, així que un bis era inevitable, amb el Cant dels ocells mereixent una reinvenció meridional, emotiva i coronada de bravos. Al final, aquesta edició del Festival de Cervià de Ter remarcava els 50 anys de la mort de Pau Casals; per tant, era la manera idònia d’acabar la vesprada, senyant també el ritual de passatge migratori cap a la tardor que despunta.