Visions molt pessimistes sobre la condició humana
Cristi Puiu, un dels cineastes romanesos més notables, ha dut a concurs a la secció oficial de Sant Sebastià una pel·lícula, MMXX, amb una visió pessimista sobre el seu país i, de fet, sobre la condició humana. Ambientant-ho en temps de pandèmia, ho fa en quatre relats independents, tot i que alguns personatges van d’un a l’altre, construïts amb converses que corresponen pràcticament a seqüències en pla fix. El també director de La mort del senyor Lazarescu, un film de culte en què un home gran molt malalt no és atès en un hospital, comença en un registre de comèdia amb una conversa absurda entre una psicòloga i una nova pacient; al segon episodi, a través de l’ús del telèfon, apareix de nou en el cinema de Cristi Puiu el tema de la desatenció mèdica, agreujada per la pandèmia; al tercer, que transcorre en un hospital, una conversa en principi banal en què un home parla de la seva amant fa present l’existència de mafiosos, i, amb el quart, s’arriba a abordar el tràfic de dones prostituïdes i d’òrgans. Segons Puiu, és clar que no ha millorat la condició humana.
MMXX dura 160 minuts i Puiu aconsegueix mantenir enganxats els espectadors que entren en el seu cinema sense concessions. També va emergint el mal, amagat dins d’una família benestant, a la nova pel·lícula de Joachim Lafosse, Un silence, també presentada a concurs i protagonitzada per Daniel Auteil i Emmanuelle Devos. Tanmateix, amb un guió efectista, el director belga va carregant les tintes fins a expulsar-te d’una història de pedofília que tracta també sobre la hipocresia i la conveniència de mantenir els vincles familiars.
