Art

art

Mor Àngel Jové, artista fonamental de l’art conceptual català

Tenia 83 anys i feia temps que vivia reclòs i completament apartat de la vida pública

Àngel Jové, un dels artistes fonamentals de l’art conceptual català, ha mort als 83 anys a Girona, la ciutat on vivia. Diumenge va patir un ictus fulminant. Jové feia temps que vivia reclòs i completament apartat de la vida pública. Però mai va deixar de treballar. “Va continuar treballant fins al final”, deia avui el seu amic i company de generació artística Antoni Llena, que en remarca la seva honestedat i el seu rigor: “no es va deixar fer malbé per ningú.”

Jové va néixer el 1940 a Lleida, ciutat on va iniciar estudis d’arquitectura i on, el 1964, va formar el Grup Cogul, reivindicador primer de l’informalisme i després del pop art. A mitjans dels anys seixanta, Jové va introduir l’art pobre a Catalunya quan va començar a treballar amb materials quotidians i poc convencionals. En aquella època també va participar en bona part dels esdeveniments pioners de l’art conceptual al país. La seva obra, molt experimental, indagava en la construcció de volums amb materials bàsics com la cartolina, entre d’altres. Als setanta va investigar les diverses possibilitats de la fotografia. Al llarg de la seva trajectòria, va transitar per la pintura, les instal·lacions i el disseny. I el cinema: a finals dels anys setanta, va estrenar la seva carrera d’actor amb la pel·lícula ‘Bilbao‘, de Bigas Luna, i va continuar de la ma del mateix director amb els films ‘Flint‘, ‘Caniche‘ i ‘Reborn‘.

Va participar en bona part de les primeres mostres d’art conceptual a Catalunya: a la Sala Gaspar de Barcelona (1966); el Jardí del Maduixer de Barcelona (1968-1969), juntament amb Sílvia Gubern, Jordi Galí i Antoni Llena (era el lloc on vivien i treballaven aquests artistes); la Petite Galerie de Lleida (1968 i 1970); el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona (1969 i 1970) i la Sala Vinçon de Barcelona (1975). Va presentar exposicions retrospectives al Museu Morera de Lleida i al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona.

Jové va provocar una sonada polèmica, el 2016, amb el cartell que va dissenyar per a la festa major de Lleida, una imatge desenfocada de l’skyline de la ciutat, amb la Seu Vella, el riu Segre i una enigmàtica llum vermella. Home hermètic, no en va dir absolutament res, del seu significat.

La bona notícia és que l’any passat el Museu Morera de Lleida va ingressar una important col·lecció fotogràfica seva, les polaroids del viatge a ‘Lo País de Maialussa‘, un recorregut per les fronteres de l’oest de Catalunya que va fer durant la primavera del 1989 amb la companyia de l’escriptor Carles Hac Mor i el també artista Benet Rossell. Una part d’aquest fons el va comprar a l’artista la Generalitat per a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani, i una altra part el mateix Jové la va donar al museu de la seva ciutat natal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Neix el Santvi Fest per apropar la música i la cultura a tots els públics

sant vicenç de montalt
televisió

La plataforma 3Cat supera els 100 milions de reproduccions en 6 mesos

barcelona
arts escèniques

Leticia Martín Ruiz serà la nova directora del Festival Grec

barcelona
memòria històrica

Barcelona homenatja George Orwell amb una placa commemorativa

barcelona
museu

Aprovat inicialment el projecte d’ampliació del Macba

barcelona
Música

La Iaia torna amb quatre concerts i edita tres cançons inèdites

BANYOLES
Ferran Aisa
Biògraf

“Les èpoques, encara que no ho sembli, sempre estan connectades”

Barcelona
Eduard Iniesta
Músic

“Dir «bon dia» al veí quasi s’ha convertit en un acte heroic”

Barcelona
ARTS EN VIU

Els festivals de Terres de l’Ebre teixeixen una xarxa de complicitats

BARCELONA