Altres

LA CRÒNICA

Estratègies indígenes per a la Garrotxa

Una pregunta retòrica accentua el missatge de la resposta i els responsable de la residència Transrural, que ha organitza Balkar.Earth a Olot, han utilitzat aquesta figura literària per avançar el resultat final. L’eix que ha vertebrat aquesta residència en la qual participen tres líders de comunitats rurals de diferents llocs del món amb formes molt diverses de governança és la pregunta “I si tenim més en comú del que ens pensem?”. Ha estat una bona manera de compartir idees i estratègies per acompanyar el procés d’implantació a la Garrotxa de nous models de governança fonamentats en la participació ciutadana.

Les tres dones convidades són representants de comunicats indígenes que duen a terme una intensa lluita per a la pervivència de les respectives cultures i llengües. Rita Suaña, creadora del moviment Ayne i una figura clau en la recuperació de la llengua i la cultura dels uros –comunitat que viu a les illes flotants del llac Titicaca del Perú–, ha remarcat la implicació i la bona voluntat dels mestres de les escoles estatals de la zona per aconseguir-ho. “Les autoritats del país no demostren cap mena d’interès. Els mestres sacrifiquen el seu temps lliure, perquè les classes per aprendre la nostra llengua són extraescolars”, ha indicat. Suaña ha explicat que els esforços que estan duent a terme des de fa dotze anys han permès detectar una revitalització de la llengua. Ella mateixa ha remarcat la importància de la llengua per a la pervivència cultural dels uros. “Amb mil dues-centes famílies i tres mil persones, som pràcticament una nació”, ha dit.

Ida Maria Helander, de l’últim poble indígena d’Europa, el sami –s’estén pel nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i la península russa de Kola–, també realitza una intensa activitat per assegurar la pervivència de la cultura sami i la custòdia del territori des de l’Organització Central del Sami finlandès i del Consell del Sami. Una de les experiències que ha compartit és la de les llars d’infants on s’utilitza aquesta llengua indígena per a les quals han aconseguit el suport del govern finlandès. I, finalment, Monica Mckay, que lluita per la cultura de la nació nisga’a des del Centre d’Estudis Aborígens. Mckay ha detallat que duen a terme un programa de suport als estudiants indígenes de la Universitat de Toronto, per a la seva formació bilingüe. Tres experiències, doncs, des del decolonialisme, útils per a les noves governances garrotxines.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell