Llibres

Llegir Istrati, un acte de justícia

Panait Istrati (1884-1935) va ser un autor romanès d’origen grec, aventurer, poliglot, viatger i amb ànima d’haiduc. Els haiducs eren uns soldats irregulars del sud-est europeu, actius des del segle XVII fins a mitjans del XIX i que podien anar de bandits a lluitadors per les llibertats.

Fill natural d’una bugadera romanesa i d’un contrabandista grec, Panait Istrati va néixer a Braila, a la riba del Danubi. Va fer de mariner, de pintor de parets, de porter de nit en un hotel. Va conèixer les penúries econòmiques i la malaltia, i va participar en l’organització de la primera vaga de treballadors al port de la seva ciutat natal.

El 1920 va marxar a París i va començar a escriure, en francès, fins que va debutar el 1923 amb la novel·la Kyra Kyralina (aquí publicada per Edicions de 1984 amb traducció de Xavier Montoliu), amb un pròleg de Romain Rolland. Aquell debut ja li va obrir les portes de la literatura universal.

El 1927 va viatjar a la Unió Soviètica i va denunciar les atrocitats del règim estalinista, va ser acusat de traïdor i molts dels intel·lectuals amics li van girar l’esquena. Va acabar morint sol en un sanatori de Bucarest.

La traductora Anna Casassas és una gran defensora de l’obra d’Istrati i ja va traduir per a Minúscula Els meus començaments. L’any passat, per a Cal Carré, va traduir Els haiducs, i ara ha sortit, també a Cal Carré i amb traducció de Casassas, La domnitza de Snagov.

L’obra narra com a mitjans del segle XIX, fent frontera amb l’imperi rus i sota el poder de l’imperi otomà, els romanesos que volien ser lliures s’amagaven als boscos i rebien el nom d’haiducs. Com Robin Hood, lluitaven contra la tirania dels senyors que administraven el poder del sultà. Però arriba la guerra de Crimea i Floarea Codrilor, capitana dels haiducs, canvia d’estratègia. Deixa enrere les aventures i els pillatges per convertir-se en una peça clau de l’alta política i ajudar Alexandre Cuza a fundar la nova Romania lliure d’esclavatges.

Ambientada al llac de Snagov, proper a Bucarest i famós perquè hi va ser enterrat, diuen, l’heroi romanès que va inspirar Dràcula, les històries transcorren durant tretze anys, del 1853 al 1866. Amb un control absolut de l’espai i del temps, amb la defensa de la llibertat, dels valors col·lectius enfront de l’individualisme, amb la denúncia de l’ambició i l’abús de poder que és inherent a la condició humana, Istrati construeix una novel·la que tan aviat és brutal com refinada. Istrati, a les seves novel·les, fa sentir al lector com un més dels haiducs.

Panait Istrati va dedicar la seva obra a la llibertat i la defensa dels oprimits i per això, llegir-lo avui, és un acte de justícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant

festival

A Morella reflexionen sobre el poder dels algoritmes

Morella
cinema

Kristen Stewart protagonitzarà la nova pel·lícula d’Albert Serra

barcelona

L’Elèctrica Dharma, Quimi Portet i Mishima, al primer festival Intrèpid

riudellots de la selva

La Fira Modernista reviu la vida al voltant de la indústria tèxtil

TERRASSA
música, teatre i humor

Joel Díaz obre avui el festival Límbic a Santa Coloma de Gramenet

santa coloma de gramenet
LLIBRES
LLIBRES

Les setenes jornades Transversal se sumen al centenari de la mort d’Àngel Guimerà

el vendrell

L'art català desaparegut

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

Veu arrossegada del carrer

Barcelona