Cinema
Greta Fernández
Actriu
“Faig personatges mal vistos socialment”
El premi a la millor actriu del Festival de Sant Sebastià per La hija de un ladrón (2020) li va desenganxar definitivament, si calia, l’etiqueta de filla d’Eduard Fernández, tot i que el pare també apareixia en la pel·lícula. La propera pell, Elisa y Marcela, El fred que crema i Unicorns són altres protagonistes destacats de la intensa carrera de Greta Fernández (Barcelona, 1995). A Teresa , film de Paula Ortiz que arriba avui als cinemes, el repte és diferent: donar vida a Teresa de Jesús de jove en unes poques seqüències sense diàlegs. Blanca Portillo interpreta la santa, mística i escriptora del segle XVI quan és adulta i es defensa d’un inquisidor (Asier Etxeandia). El film es basa en l’obra de teatre de Juan Mayorga La lengua en pedazos.
Què en sabia, de Teresa d’Àvila?
Poca cosa. Sabia qui era. Potser me n’havia llegit alguna cosa la mare, perquè és escriptora i una de les coses més especials de Teresa, o una d’elles, és la seva manera d’escriure, que era meravellosa. Em vaig començar a documentar per a la pel·lícula: amb el que em deia la directora, Paula Ortiz; llegint el llibre de Cristina Morales que es diu Últimas tardes con Teresa de Jesús, que em va agradar molt... I després, el guió. Em sembla un personatge molt complex i interessant.
Es va sentir atreta pel personatge des del principi?
Molt. Té poemes i textos que em remouen. Em passa a vegades que hi ha textos que no sé per què m’interessen, en sentir-los em commouen, m’emocionen, o hi ha alguna cosa que se’m desperta a dins. Era un personatge amb moltes capes i molt interessant.
Pensa que és un personatge que ens parla, en l’actualitat, fins i tot als no creients?
No ho sé, jo espero que sí, crec que ens pot interessar a la gent que tinguem inquietuds i en especial als que formem part del món de la cultura, del cinema i de l’art. Tampoc crec que sigui una pel·lícula per a tots els públics, com altres que he interpretat.
A què ho atribueix?
Faig personatges bastant atípics, especials. Quasi tots els personatges que he fet són bastant mal vistos socialment, poc estimats per la societat.
Els escull o la trien per fer aquests papers?
No hi tinc res a veure, m’escullen. Però m’interessen, per descomptat, són molt interessants.
No es pot parlar de feminisme, encara, però que d’alguna manera Teresa lluitava perquè la dona tingués el seu lloc en la societat i en l’Església, dominades pels homes?
Totalment. Jo crec que, si es recorda Teresa de Jesús després de tant de temps, en part és perquè va ser una dona moderna en la seva època. Hi havia coses molt transgressores en la seva vida, tot i que potser no puguin semblar-ho tant en el moment en què vivim. Té una manera d’encarar-se amb l’inquisidor que sorprèn.
Com ha preparat un paper amb poques escenes i sense diàlegs?
Només hi ha les veus en off, que vaig gravar després. Per mi treure el diàleg d’un personatge em treu responsabilitat. Una de les coses més difícils per mi en interpretació són els diàlegs i la veu. En la manera com dius les coses, hi ha molt de qualsevol personatge. Que sigui una cosa més visual i utilitzar les mirades i les reaccions és un altre tipus d’interpretació, per mi, més física, més intuïtiva, amb menys treball de taula. Venint d’on vinc, amb uns protagonistes molt terrenals, molt realistes, fer aquest paper més místic, amb més de fantasia, una cosa més onírica, doncs per mi va ser molt diferent, i em va resultar un treball d’interpretació més lleuger.
A la part de la vida que representa de Teresa destaca la seva relació amb la natura.
Sí, vam rodar enmig del bosc, al costat de rius... Crec que en un personatge amb una part més mística com aquest, i amb aquesta manera de viure, més precària, hi ha d’haver una connexió amb la natura.
Fa un paper totalment diferent del de La hija de un ladrón, El fred que crema o Unicorns. Veu la interpretació com una mena de camp obert, on pot córrer i anar cap a moltes direccions?
Sí, és la meva manera d’entendre la interpretació. No l’entenc d’una altra manera. L’interessant d’aquesta feina és transformar-te en coses molt diferents. M’avorriria molt si hagués de fer sempre el mateix. Espero sempre poder anar canviant.
Li agrada la interpretació quan l’obliga a traslladar-se a altres èpoques?
No m’he plantejat mai si m’agrada o no. Em veuen per fer papers d’època. Aquest és el tercer personatge que faig d’època, amb El fred que crema i Elisa y Marcela. Però m’és una mica indiferent, l’important és que m’agradi el personatge. És veritat que d’entrada complica una mica les coses, perquè ha de ser versemblant per ser d’època, i potser he de parlar d’una altra manera.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
