Patrimoni

Cultura

La Fundació Josep Pla celebra els 50 anys

És un aniversari que pot resultar inesperat fins i tot per a alguns devots planians, que consideren, amb certa raó, la inauguració de la seu definitiva a la casa natal de l’escriptor al carrer Nou de Palafrugell, el 1992, com l’autèntica data de creació de la Fundació Josep Pla. Aquell, en tot cas, va ser l’any de les concrecions, però la fundació havia nascut molt abans, el 1973, i per iniciativa del mateix Pla, que va deixar per escrit en set detalladíssimes quartilles com volia que es preservés el seu llegat.

A falta de cap donació, encara, la nova entitat girava al voltant de la biblioteca personal de l’escriptor, que va ser acollida provisionalment a la Casa de Cultura de Palafrugell i inaugurada, “sense soroll periodístic” ni discursos oficials, com exigia Pla, el 26 d’abril de 1974. Era una primera pedra molt modesta però d’una importància cabdal per aprofundir en l’estudi i la divulgació del “prosista català més important del segle XX”, com assegura sense dubtar-ho l’actual director de la Fundació, Francesc Montero. Durant vint anys, aquell pinyol petit va resistir sense programació estable ni quasi contingut gràcies a la tenacitat “d’una colla de palafrugells interessats en la cultura que havien propiciat, per la mateixa època, la creació de l’institut, del Museu del Suro o dels Amics de Josep Pla”, vol remarcar Montero, que situa el moment d’inflexió en l’arribada a l’alcaldia de Frederic Suñer, també president de la Diputació i amic de Pla, que va donar l’impuls que necessitava la institució per adquirir les cases bessones del carrer Nou, nomenar una directora que n’assumís les regnes, la mestra Anna Aguiló, que hi ha estat al capdavant 29 anys, i convèncer l’editor Josep Vergés perquè fes donació dels manuscrits de Destino. Montero considera l’arribada d’aquesta important documentació, a la qual han seguit moltes altres, com la del fons de Selecta o l’epistolari conservat pel nebot de Pla, Frank Keerl (avui disposen de més de 35.000 cartes), juntament amb la celebració de l’Any Pla, el 1997, com els episodis decisius per al reconeixement de la Fundació. Per celebrar els 50 anys, aquest dissabte (12 h) hi haurà una taula rodona amb dos dels primers patrons, Joan Badia i Homs i Josep Valls, a més d’Anna Aguiló; una lectura de textos planians, amb l’actriu Mercè Martínez, i un aperitiu servit pel restaurant Pa i Raïm, regentat pels descendents de Rosa Pla, germana de l’autor. Amb aforament limitat ([email protected]).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona