Pocs escriptors en català s’hi poden dedicar de manera exclusiva
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va organitzar l’Encontre d’Escriptors en Llengua Catalana, que va tenir lloc els dies 24, 25 i 26 de novembre a Tortosa. De la trobada, en què hi van participar un centenar d’autors de tots els Països Catalans, en va sortir una declaració, consensuada per la Junta Directiva de l’AELC i la Comissió Consultiva.
La declaració pivota en tres punts bàsics. El primer demana un reconeixement i un respecte als autors i traductors, en àmbits com la contractació, les bones maneres dels premis, remunerar els actes i, entre d’altres, regular els usos de la intel·ligència artificial.
El segon punt exigeix una defensa dels drets lingüístics i culturals de tots els catalanoparlants, en general, i dels autors, en especial. El tercer punt demana la vertebració dels Països Catalans com a entitat lingüística i cultural per part de les institucions públiques. Aquesta seria la síntesi del document.
Avui s’ha fet un pas més des de l’AELC i s’ha presentat el resum executiu de l’estudi Escriure en català 2023, elaborat per la mateixa associació. Segons aquest estudi, només un 22% dels autors literaris en llengua catalana es dedica a escriure o traduir de manera exclusiva.
L’informe també apunta que només un de cada quatre autors percep més del 15% d’ingressos provinents de la literatura respecte dels totals anuals. El president de l’associació, Sebastià Portell, constata una consolidació del grau de “professionalització” del sector, però alerta de la seva “precarietat” i afegeix que queda “molta feina a fer”.
Per exemple, un 29% dels socis no signa mai contractes editorials, es limiten a pactes verbals, i un 21% dels autors no rep cap remuneració per la seva participació en actes culturals, com ara festivals literaris.
