Música

Cultura

Mor Frank Farian, productor alemany i fundador de Boney M i de Milli Vanilli

Considerat el productor alemany de més èxit, amb 800 milions de discos venuts

El productor alemany Frank Farian, conegut pel fet de ser el creador de Boney M i de Milli Vanilli, ha mort a casa seva, a Miami, a l’edat de 82 anys, segons ha informat l’agència alemanya Allendorf Media.

Va néixer el 1941 a Kirn (Alemanya) amb el nom de Franz Reuther, i la seva primera formació la va tenir com a cuiner. A principis dels seixanta, va fer un tomb al futur que se li projectava. Va descobrir el rock&roll, va canviar-se el nom a Frank Farian i va formar la banda Frankie Boys Schatten, que va llançar Shouting Ghost, la seva primera cançó, el 1964. Però aquell grup no va tenir l’èxit esperat, i uns anys més tard va firmar un contracte de gravació com a solista. Va passar-se al pop, i algunes de les seves cançons, com ara Rocky o Was kann shöner sein?, van tenir un cert renom. A més, també va ser convidat al programa musical de televisió Hitparade.

El seu gran èxit va arribar com a productor a mitjans dels anys setanta. Va ajuntar Liz Mitchell, Marcia Barret, Bobby Farrell i Maizie Williams, i va formar Boney M. El grup de música disco va créixer com l’escuma. Va publicar cançons com ara Daddy cool, Rivers of Babylon o Rasputin, que van arribar a dalt de tot de les llistes musicals. Amb la intenció de repetir l’èxit, va continuar produint nous àlbums i cançons fins a principis del nou segle. Va decidir crear un segon grup anomenat Far Corporation, i un tercer anomenat Milli Vanilli (1988). És amb aquest darrer grup que es produeix el gran escàndol de la seva trajectòria. Fab Morvan i Rob Pilatus n’eren els membres, van arribar a vendre més de 30 milions de singles i 14 milions d’àlbums. A més a més, van guanyar el premi Grammy a la categoria de Millor Artista Revelació (1990), però la veritat és que tot era falsificat. Els dos membres del grup no eren cantants, tan sols posaven la imatge com a bons ballarins. En els concerts feien sincronització labial, i en els discos no eren ells qui cantaven. En descobrir-se l’engany, se’ls va retirar el Grammy que havien rebut i van arribar a rebre fins a 26 demandes, sobre la base de la llei estatunidenca de protecció contra el frau al consumidor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Frank Stella, reconegut pel seu art abstracte i precursor del minimalisme

efemèrides

El Govern commemorarà el 2025 el centenari dels naixements d’Oriol Bohigas i de Francesc Candel

barcelona
TEATRE

‘Burro’ reescriu la humanitat amb la mirada de l’animal del camp

BARCELONA
Crítica

Tradició, patrimoni i nova creació

art

El FAD es converteix en la Federació FAD

barcelona

Més de 90 originals aspiren al 57è Premi Bertrana de novel·la

Girona
convenció

La CatCon s’expandeix com l’Univers

vilanova i la geltrú
ROSES

La il·luminació del Castell de la Trinitat rep un primer premi en els (D)arc Awards

ROSES

L’edició integral de Kavafis, el poeta de l’amor sensual

Empúries