Després de guanyar el Lleó d’Or a la Mostra de Venècia, Pobres criaturas s’ha plantat a la recta final dels Oscar accelerant i amb el motor revolucionat. Davant la proposta virtuosa però més aviat clàssica d’Oppenheimer, el nervi i la força dramàtica de Los asesinos de la luna i la sàtira rosa Barbie, Pobres criaturas, que arriba avui als cinemes, és la candidatura formalment i de continguts més radical. Pot volar molt alt, enlairada pels vents que bufen a Hollywood i al món de reivindicacions feministes.

Adaptació de la novel·la publicada el 1992 per Alasdair Gray (Anagrama, en castellà), Pobres criaturas s’ambienta en una mena de passat alternatiu, un segle XIX d’invents i avenços inversemblants. El brillant i poc ortodox científic Dr. Godwin Baxter (un Willem Dafoe amb la cara tan plena de cicatrius que sembla un puzle) fa tornar a la vida Bella Baxter (Emma Stone). Assedegada de noves experiències, Bella s’escapa amb Duncan Wedderburn (Mark Ruffalo), un advocat astut i llibertí, en una aventura vertiginosa a través de diferents continents. Lliure de prejudicis, Bella explora la seva sexualitat sense cap sentiment de culpa i aprèn a poc a poc a socialitzar-se amb un esperit alegre, optimista i lúdic.

Aquesta història vuitcentista s’inscriu en la tradició de Frankenstein i Prometeu, passats pel sedàs creatiu i el vigor narratiu de Yorgos Lanthimos. Com fa el científic protagonista, el doctor Baxter, el cineasta crea el seu univers propi de colors, música i escenaris fantasiosos, alternant el blanc i negre amb el color i utilitzant unes lents angulars a la càmera que desenfoquen i deformen l’enquadrament. El públic de Sitges, on es va presentar el film, va riure amb els nombrosos moments d’humor negre i va aplaudir amb entusiasme.

La pel·lícula ha aconseguit onze nominacions als Oscar, només dues menys que Oppenheimer, la favorita en la gala que se celebrarà l’11 de març. El cineasta grec Yorgos Lanthimos no és un convidat nou a la festa dels Oscar: ja va estar nominat pel guió de Llagosta (2015) i a la millor direcció i pel·lícula per La favorita (2018). Emma Stone va guanyar l’estatueta per La La Land, va estar nominada per La favorita i s’ha implicat en Pobres criaturas com a productora, igual que el director. Aspira, doncs, a dos Oscar: actriu principal i pel·lícula. No és estrany que fes declaracions eufòrica dimarts, el dia de les nominacions: “Sempre estaré agraïda de veure el món a través dels ulls de Bella. Ella m’ha demostrat que la vida és molt més que sucre i violència.”