Cultura popular

Hora de superar el noucentisme

La primera accepció del DIEC del mot sardana és: “Dansa catalana que ballen un nombre indeterminat de balladors agafats per les mans formant una rodona.” Segons la tesi de l’espectacle Autoodi, que fa una denúncia de l’encarcarament del folklore, el problema d’aquesta dansa és que va patir l’esporgada al noucentisme. La institucionalització va fer net d’aquelles formes de ballar més lliures que no casaven amb la correcció formal del catalanisme jeràrquic del moment. Per això, Autoodi convoca tots els espectadors en rotllana al final de la instal·lació coreogràfica a ballar una sardana i a trencar els patrons. Jèssica Pulla (la drag més patriòtica), la guia de la mostra, no s’està de trobar relació entre els quadres i escultures del Museu de Manresa en la darrera edició de Fira Mediterrània amb els personatges del procés. Amb la ironia desfermada es pot aixecar el vet caduc, com qui s’allibera d’una llosa que té clavada a les espardenyes de set vetes. En la renovació de la dansa i música d’arrel (Fira Mediterrània n’és una valenta abanderada), no és que les entitats sardanistes hagin trobat el link per convèncer els joves en els seus aplecs, és que són els joves els que se l’han fet seu per apropiació cultural. La jota, que no es va alinear amb el noucentisme més nostrat, va ser un dels primers espectacles a ensenyar-ne les esquerdes. Sònia Gómez va voltar A vore, des de Fira Mediterrània del 2015 fins al 2020 amb la balladora de jotes Carme Balagué, el músic a la dolçaina Pau Puig, al costat de l’Asstrio, un conjunt barceloní de funk, nujazz i rock i de la mateixa coreògrafa contemporània.

La sardana és, efectivament, molt cerebral, pautada. El coreògraf Cesc Gelabert ja va voler donar-li un notable tomb en un espectacle que inaugurava el Festival Grec el 2011. De la verticalitat es va passar a poder ballar-la a terra, a descompondre la rotllana i a transmetre una inquietud emocional: La muntanya al teu voltant. La peça, de fet, incloïa música de Borja Ramos i Carles Santos especialment creada per a l’ocasió i interpretada per la Banda Municipal de Barcelona.

Autoodi és un treball de Pere Seda i Sònia Arias, que es van conèixer en els cercles folklòrics de Sant Andreu. Seda, ara, amb Maria Rueda, ha guanyat el premi Delfí Colomé 2023 amb Folk as queer, que es presentarà en la pròxima edició de Manresa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

efemèrides

El Govern commemorarà el 2025 el centenari dels naixements d’Oriol Bohigas i de Francesc Candel

barcelona
TEATRE

‘Burro’ reescriu la humanitat amb la mirada de l’animal del camp

BARCELONA
Crítica

Tradició, patrimoni i nova creació

art

El FAD es converteix en la Federació FAD

barcelona

Més de 90 originals aspiren al 57è Premi Bertrana de novel·la

Girona
convenció

La CatCon s’expandeix com l’Univers

vilanova i la geltrú
ROSES

La il·luminació del Castell de la Trinitat rep un primer premi en els (D)arc Awards

ROSES

L’edició integral de Kavafis, el poeta de l’amor sensual

Empúries
LLENGUA

Joan Vall: “La llengua es defensa a les urnes”

BARCELONA