Música

Cultura

Péter Eötvös, l’últim gran compositor i director d’orquestra hongarès

Va dur una llarga vida artística a cavall de la tradició i l’avantguarda, i va dirigir grans orquestres com les filharmòniques de Berlín, de Cleveland i de Viena

El compositor hongarès Péter Eötvös va morir diumenge a Budapest a l’edat de 80 anys. Era considerat un dels grans noms de la música europea i l’últim gran compositor del seu país.

Va néixer a Transsilvània el gener del 1944 i va estudiar composició a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest i direcció a la Hochschule für Musik de Colònia. Després dels seus estudis va començar component bandes sonores per a pel·lícules hongareses, i va formar part de l’Stockhausen Ensemble, un projecte de composició en grup pel festival de música clàssica Darmstadt. Als anys setanta va ser membre fundador del col·lectiu de músics Oeldorf Group i, del 1979 al 1990, director musical i director de l’Ensemble InterContemporain de París, un conjunt de 31 músics dedicats a interpretar i promoure la música de cambra contemporània. El 1991 va fundar la Internacional Eötvös Institute, amb l’objectiu de formar i impulsar joves directors i compositors, i l’any 2004 va crear l’Eötvös Contemporary Music Fundation a Budapest, amb el mateix propòsit.

Com a director d’orquestra va dirigir la Simfònica de la BBC (1985-1988), l’Orquestra del Festival de Budapest (1992 i 1995); la Filharmònica Nacional de Budapest (1998-2001), la Royal Concertgebouw Orchestra dels Països Baixos, l’Orquestra de Cleveland, la Filharmònica de Berlín i la Filharmònica de Viena. Com a compositor, entre el centenar d’obres que va crear, hi ha òperes com Harakiri (1973); Les tres germanes (1997), basada en l’obra de Txékhov; Angels in America (2000), basada en la peça teatral de Tony Kushner; Lady Sarashina (2007) i Love and other demos (2008), basada en la novel·la de Gabriel García Márquez.

Va impartir diverses classes magistrals i seminaris arreu d’Europa, i des del 1992 fins al 2007 va exercir de professor a Colònia i a Karlsruhe. Va ser membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música, i de l’Acadèmia de les Arts de Berlín i d’Hongria. L’any 2015 va ser reconegut amb la màxima distinció del seu país, l’Orde de Sant Esteve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona
Cultura

Mor Jacobo Rauskin, poeta paraguaià d’àmplia trajectòria professional

art

L’art alliberador de Jordi Colomer, al Macba

Barcelona

Minyons de Terrassa mostren el nou local de Cal Reig durant la Fira Modernista

TERRASSA
música

Classe B i Jost Jou guanyen la secció Talent Gironí del festival Strenes

girona

Injecció de 13 milions pels dos nous platós al Parc Audiovisual el 2026

TERRASSA
Cultura

Nik West, Paquito D’Rivera i Vincen Garcia, caps de cartell la Mostra de Jazz de Tortosa

Tortosa
CINEMA

Isona Passola rebrà el premi Montserrat Carulla del FIC-CAT

Roda de Berà
llibre

Pere Portabella, reflectit en els seus escrits

barcelona