TRADICIÓ
La Patum recupera tres partitures de fa un segle
Diumenge, s’interpretaran en públic en un concert al Teatre municipal de Berga
La troballa va aparèixer a l’arxiu de Ramon Miquel Safont
La darrera composició ‘oblidada’ es remunta al 1993
La Patum té 600 anys d’història. I, per això, la troballa de tres partitures escrites entre el 1925 i el 1936 revela que, avui encara hi ha material a conèixer d’aquesta festa avalada pel reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Les composicions s’interpretaran aquest diumenge durant el concert Lambert: La Patum de Berga, que la Cobla Berga Jove durà a terme diumenge, al Teatre Municipal de Berga. El concert es repetirà el 27 d’abril, a l’Ametlla de Merola.
El primer ball va sortir d’unes partitures manuscrites per a piano titulades Balls de la Patum, i signades per la berguedana Conxita Comellas Casals. Els altres dos es trobaven en uns plecs de particel·les de l’Orquestra Lira Berguedana titulats Balls primitius sense cap referència a la Patum. En tots dos casos, els balls oblidats es trobaven enmig d’altres partitures i músiques de la festa que sí que han sobreviscut fins a l’actualitat.
El músic Lluís Gual ha localitzat aquests dos balls de Nans i el tercer de Gegants que, tot i que s’havien arribat a tocar a la plaça, no sonen des d’abans de la Guerra Civil. Formen part de l’arxiu del col·leccionista Ramon Miquel Safont.
El col·leccionista, propietari i responsable de l’arxiu família Galderic Safont, va convidar Gual a visitar el seu arxiu documental per consultar algunes partitures velles que li semblava que podien tenir interès. Gual destaca el valor de la troballa, ja que la darrera vegada que es van incorporar peces retrobades a la música de la Patum va ser el 1993, quan Ricard Cuadra Camprubí (Berga, 1951-1977) va organitzar el concert Patum: música oblidada, i va aconseguir reintroduir a la festa músiques que havien estat arraconades pel pas dels anys.
Per al col·leccionista “aquestes partitures demostren que encara no ho sabem tot sobre La Patum, sobre la ciutat i sobre les nostres festes: només coneixem la part moderna”, subratlla a l’ACN. En aquest sentit, ha aprofitat l’anunci de la troballa per reivindicar que el seu arxiu particular “està obert. Quin és el destí final d’aquest arxiu? La ciutat de Berga.”, afegeix.
