El Lliure presenta una peça de Frank Castorf en què satiritza un confident nazi
L'històric director de la Volksbühne amb Rosa-Luxemburg-Platz, Frank Castorf, es refugia en la literatura per donar el seu toc esperpèntic girant com un mitjó les icones mundials. Avui i demà es representa Nord a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, una coproducció del Festival d'Avinyó estrenada el 2007 que versiona el text autobiogràfic de Louis-Ferdinand Céline. Es representa en alemany sobretitulat en català. En l'obra, el controvertit escriptor narra com va haver de fugir de França, acusat de col·laboracionista nazi després de signar pamflets antisemites i pronacionalsocialistes entre el 1936 i el 1941. Céline (el pseudònim d'Auguste Destouches) narra, en el seu periple per arribar a un Berlín que ja està en flames, la decadència dels que havien acaparat el poder durant anys. En aquesta baixada als inferns, es trobaran sense ordre a la garjola presoners de guerra, col·laboracionistes fugitius i indigents.
Aquest és el tercer cop que es pot veure un Castorf a Barcelona. El 2004, va debutar amb Forever young, una adaptació molt lliure de Dolç ocell de joventut, de Tennessee Williams. L'any passat, el director artístic del Lliure, Àlex Rigola, que molts auguren com un dels fills artístics de Castorf, va programar al Lliure Endstation Amerika, un dels títols de referència d'aquest director compromès i que denuncia a través de la irreverència interpretativa.
