cultura

“Excusa” musical

Jordi Prat s'uneix amb Ojos de Brujo i Belén Maya per aixecar una òpera còmica inacabada ideada per Lorca i Falla als anys vint

Lola la comedianta és un projecte que va quedar en cinc fulls. Havia de ser una òpera còmica amb vers de Federico García Lorca i música de Manuel de Falla, que es va gestar entre els anys 1922 i 1924. Sembla que el personatge de Lola, a les mans de Lorca, va cobrar un to molt més frívol del que podia acceptar Falla i els fulls van quedar arraconats tot i que s'hi marcava com havia de ser el final de la peça. El director Jordi Prat va rebre l'encàrrec de fer una dramatúrgia incorporant-hi la música d'Ojos de Brujo i amb una coreografia de María Pagés. Per dificultats de calendari, la coreografia la signa Belén Maya. Dissabte i diumenge s'estrena al Teatre Municipal de Girona.

Prat explica que ha esponjat les rèpliques amb la música i el ball. El text ha estat un punt de partida, “una excusa”. L'ha plantejat com un musical amb peces populars en què ensenya les tripes del teatre. Quan s'acaba el text, es diu explícitament i s'emprèn l'epíleg. També s'ha inclòs algun poema afí a l'argument, un pèl intranscendent però en què es veu un Lorca que ha pres la determinació de ser artista tot i que encara no sap en quin gènere. L'acostament frustrat a Falla li hagués donat rellevància.

Marina Abad no es limita a donar veu sinó que interpreta el paper de Lola, una dona que es fa passar per marquesa però que, en realitat, és una actriu que s'acaba de casar amb un calesser i poeta, amb el qual juga a enganyar qui es trobi en la seva lluna de mel. La víctima és un marquès, ferit d'amor, que tornarà a enamorar-se follament d'una dona, Lola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen