cultura

TERRASSA

Recuperació d'una ‘bíblia de pedra'

Terrassa recupera l'esplendor del retaule petri de l'església de Sant Pere, datat entre els segles VI i VIII

Es tracta d'una obra amb símbols evangelistes única al món per la concepció avançada

La peça cobreix el lòbulcentral de l'absis de l'església i està decorada amb una pintura mural

En paraules del bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses, el retaule petri de l'església de Sant Pere del conjunt monumental de la seu d'Ègara és com “una bíblia de pedra”, que representa els episodis de l'Evangeli. Aquesta obra és única al món de l'art cristià tant per la seva cronologia –ja que està datada entre els segles VI i VIII– com per la seva concepció com a retaule, en un període en què es pintava sobre els murs dels absis directament. Divendres al vespre es va inaugurar la seva restauració, que ha durat un any i que ha estat finançada pel Ministeri de Cultura.

La peça, que ha recuperat el seu esplendor, cobreix el lòbul central de l'absis de l'església i està decorada amb una pintura mural. Està dividida en dos registres separats per una biga de fusta. La part inferior arrenca del paviment de mosaic i emmarca una part central rectangular, foradada per un armari d'època posterior. Allà es reconeixen unes figures de cos sencer d'època gòtica que semblen configurar una mateixa escena molt “alterada i retocada”, segons el director del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, que representaria l'Antic Testament. Podria tractar-se dels tres hebreus al forn de Babilònia i el rei Nabucodonòsor, que seria qui porta l'alta corona o bé el pas del maig Roig. La part superior està organitzada en dues rengleres d'arcuacions que formen dues fornícules superiors i quatre d'inferiors, on es representa el Tetramorfos, símbols dels quatre evangelistes. D'esquerra a dreta, hi ha l'àngel de Sant Mateu, apòstol i autor del primer evangeli, el lleó alat de Sant Marc, Mateu, el bou alat de Sant Lluc, i l'àliga amb les ales desplegades de Sant Joan Evangelista. Entre les cavitats, es reconeixen pintats en els murs àngels, serafins i querubins.

A les dues fornícules superiors, dividides per una columneta amb capitell decorat, hi ha pintats dos personatges aureolats de difícil interpretació. El de l'esquerra s'ha identificat com a Sant Pere, i l'altre, que sembla que porta una creu, podria ser Sant Pau o Jesucrist. Aquestes capelletes estan flanquejades per dos àngels nimbats amb quatre ales.

El retaule petri es va tapat al segle XVIII amb un altre retaule barroc que va ser retirat el 1898. Aleshores es va reconstruir la resta del mosaic que hi havia al terra. Al llarg dels segles ha tingut una deficient conservació, amb nombroses repintades. Per això, en el marc del pla director de les esglésies de Sant Pere s'han dut a terme uns treballs de restauració entre l'octubre del 2009 i el setembre del 2010. Les obres han consistit, inicialment, a analitzar l'obra i retirar l'arc de pedra, que des del segle XIX emmarcava el retaule. En la segona fase s'ha fet una neteja minuciosa i exhaustiva i una consolidació dels morters i les estructures murals.

L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va qualificar de “fet històric” aquesta rehabilitació. El bisbe de Terrassa va recordar que és “una síntesi de fer art”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa